Àpats històrics i mítics de la humanitat

Al llarg del temps s’han celebrat dinars i sopars que tenen un lloc propi en la història pel seu significat, magnitud, protagonistes o pels aliments servits. Hi ha alguns que, segons els entesos, han quedat especialment gravats en la memòria col·lectiva:

• Sant Sopar
  Tot i la simplicitat del menú, és un dels episodis evangèlics més coneguts i un dels més representats artísticament. El moment en què es va instituir el sagrament catòlic de l’eucaristia ha estat i segueix sent reproduït a esglésies i parròquies de tot el món.
• Banquet del rei Assurnasirpal II
  Ara per ara, és el convit més gran de l’antiguitat de què es té constància. Va tenir lloc al segle ix a. de C. arran de la reconstrucció de Nimrud, ciutat que passaria a ser capital del regne assiri. Va tenir una durada de deu dies i es diu que hi van assistir 69.574 persones. S’hi van cuinar més de mil bous i catorze mil cabrits, però també antílops, jerbus i tota mena de peixos.
• Funeral del rei Mides
  Va governar Frígia al segle viii a. de C., però va ser més conegut per convertir en or tot el que tocava, segons la mitologia grega. Aquest monarca se’n va anar a la tomba amb uns honors que van culminar en un monumental àpat en què l’alcohol va ser un dels grans protagonistes. L’any 1957, els arqueòlegs que van excavar la seva tomba van descobrir-hi tres recipients, d’uns 125 litres, per emmagatzemar una barreja de vi i hidromel, i un total de cent copes de bronze.
• Sopar de Cleòpatra i Marc Antoni
  Es diu que quan tots dos dirigents es van reunir a Tars a negociar, la reina d’Egipte va apostar al romà que era capaç de gastar-se més de deu milions de sestercis en un sopar (més d’una desena de milions d’euros actuals, segons estimacions d’experts). Marc Antoni va pensar que guanyaria l’aposta i va acceptar-la. En el moment de les postres, Cleòpatra va prendre dues grans perles que adornaven el seu coll i les va dissoldre en vinagre abans de beure-se-les. Cadascuna valia uns cinc milions de sestercis.
• Casament d’Enric IV de França i Maria de Mèdici.
  L’enllaç va tenir lloc a Florència i va culminar en un banquet extraordinari amb més de tres-cents convidats. S’explica que s’hi van servir més de 50 plats diferents, exquisideses com uns sorbets de llet i mel (la recepta dels quals havia portat de França Maria de Mèdici), i que hi havia ocells amagats sota els tovallons, que sortien volant quan els convidats els desplegaven.

Redacció La Clau