Hi ha preguntes impertinents?
De vegades, en les nostres converses més innocents, hi ha preguntes que cauen com una càrrega de profunditat que actua en cadena, ja que generen reaccions insospitades i fan que alguns interrogants es multipliquin fins a l’infinit.
En un món cada vegada més de cara a l’aparador, on sembla que sigui molt més important allò que es mostra que allò que veritablement és, on l’estètica passa per davant de la veritat i l’opinió es mesura més en funció dels interessos creats que no pas dels coneixements de l’opinador; on la veritat es modula en funció dels interessos dels quatre que ostenten el poder. Hi ha moltes preguntes innocents que esdevenen impertinents ipso facto.
Jo vull creure d’entrada que totes les lleis, totes, parteixen de bones intencions i amb l’interès de fer bé les coses. Per alguna raó difícil d’explicar, però, arriba un moment que els ideals s’esguerren i, allò que havia de ser una solució, esdevé per desviacions humanes concretes un xurro al servei dels mancats d’ètica i de principis.
A la història de la humanitat podem trobar infinitat de bones intencions que, tard o d’hora, se’n va en orris per inconsciències i lleugeres insospitades. I quan la malvestat ja està articulada, és molt dificícil el retorn al camí original, ja que sempre hi ha qui se sent en possessió d’interessos creats.
Una d’aquestes preguntes és: “Qui controla els controladors?” O bé, anant encara més lluny: “La llei contempla l’existència de controladors, amb l’esperit del servei per al qual ha estat creada?” O bé “Els controladors canvien l’esperit de la llei quan els convé?” I en aquest reguritzell de preguntes, podem anar tan lluny com vulgueu: “Qui finança els controladors?” Perquè, si volem preservar l’esperit de la llei, hem d’assegurar que els controladors controlin sempre segons aquest esperit… Ui, quin garbuix! Plantegem una hipòtesi.
L’Organització Mundial de la Salut és en principi un organisme creat i subvencionat pels estats adherits a fi d’assessorar-los, per exemple, de les bondats dels processos d’investigació realitzats per la indústria farmacèutica. Qui marca les prioritats són els estats; es benefici, és clar, de la salut dels seus ciutadas. Què passaria si aquest organisme estigués subvencionat per la indústria farmacèutica? Tindrien els mateixos interessos i les mateixes finalitats?
Observant la nostra realitat, fa l’efecte que s’hagin perdut fidelitats als principis fundacionals i generat moltes explicacions per demostrar que “aquest són els meus principis, però si no li agraden, en tinc d’altres”.
Si no tenim clar que qualsevol falsedat o manipulació, a curt o a llarg termini, anirà en contra de nosaltres mateixos, errarem. Qui tingui orelles, que escolti. Formem part del mateix tot que serà harmònic en funció de la nostra harmonia interior. No ens ho pensem més i passem al bàndol dels nets de cor.
Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat al web: reginaferrando.cat
A/e: regina@reginaferrando.cat