Els museus en defensa del patrimoni i de les persones

La protecció del patrimoni i de la integritat de les persones ha centrat la XXXIV Jornada de Museus Locals que ha tingut lloc aquest dimarts al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona.

Amb el títol “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva”, la jornada d’enguany ha abordat l’actuació de les institucions museístiques davant del conflicte i les seves conseqüències, tant pel que fa a la salvaguarda dels béns patrimonials com a les iniciatives d’acció social i humanitària, i a la tasca de reparació, memòria i educació per la pau.

En l’obertura de la jornada, la cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural, Aurèlia Cabot, ha afirmat que els museus no poden restar indiferents davant els conflictes i han subratllat «que els museus han de tenir un paper actiu en el seu compromís amb la comunitat i amb la construcció d’una societat basada en la pau, fent del patrimoni una eina de construcció massiva». En aquest sentit, el politòleg Jordi Armadans, en la ponència marc de la jornada, ha advocat per la «mirada de pau per erradicar la violència física i estructural». Armadans ha afegit que «només amb el diàleg, l’escolta i la participació col·lectiva es pot abolir la cultura de la violència» i ha senyalat els museus com espais de reconciliació per restablir els llaços de convivència.

Sobre la protecció proactiva dels museus i del patrimoni en cas de conflicte armat, el professor Peter Stone de la Càtedra UNESCO de Protecció de Béns Culturals i Pau de la Universitat de Newcastle, s’ha referit als preparatius en temps de pau per preveure les conseqüències d’una guerra o un atac informàtic. Stone, que és president de l’organització internacional Blue Shield per a la protecció del patrimoni, ha afirmat que la seva defensa del patrimoni no ha de suposar una càrrega per a les forces armades sinó que ha de ser part integral de les responsabilitats d’un exèrcit: «La protecció de les persones i del patrimoni estan indivisiblement entrellaçats».

Conflictes armats i víctimes materials i personals
Representants d’institucions internacionals han ofert el seu testimoni amb experiències de regions en guerra com Ucraïna i Síria.
La vicepresidenta del Consell Internacional de Museus (ICOM) a Ucraïna, Anastasia Cherednychenko, ha relatat l’espoli que han patit els museus ucraïnesos des de 2014, mostrant exemples de destrucció de patrimoni, com la crema de llibres per part de les forces d’ocupació russes. Cherednychenko ha testimoniat el dia a dia dels professionals dels museus del seu país, entre amenaces i represàlies de les forces russes per saber on s’amaga el patrimoni, i com el recurs de les llistes vermelles de peces en perill ha servit per evitar l’espoli.
Per la seva part, Isber Sabrine, doctor en Gestió del Patrimoni Cultural i president de l’ONG Heritage for Peace, ha compartit la seva experiència de treball amb refugiats a través del patrimoni a Síria, Iemen, Líbia i Iraq, i ha explicat com en aquests conflictes el tràfic d’art s’utilitza per finançar grups terroristes. Sabrine ha destacat la importància de preservar el patrimoni en benefici de les víctimes de la guerra «com una eina que els fa recuperar la seva identitat i créixer l’autoestima».
En connexió des de Polònia, Sebastian Cichocki, conservador en cap i responsable de recerca del Museu d’Art Modern de Varsòvia, ha presentat un programa per a l’arribada de refugiats ucraïnesos, implicant activament el seu museu com a espai d’ajuda: «els museus estan plens de vida. Són llocs on jugar, festejar, riure i també treballar i acollir».

Museus per a la memòria i la immigració
La jornada ha reservat un espai per a la recuperació de la memòria amb la presentació de Claudio Rammsy García, cap de l’Àrea d’Educació del Museu de la Memòria i dels Drets Humans de Santiago de Xile, qui ha explicat com la seva institució impulsada pel Govern xilè vol despertar la consciència a les noves generacions per evitar que es torni a repetir un capítol de la història com la dictadura xilena. Rammsy ha defensat que «la ciutadania té dret a la memòria per conèixer la veritat dels abusos de drets humans i assolir la reparació i reivindicació de la seva dignitat».

El paper dels museus en la transformació de la societat ha centrat la intervenció de Daniel Pérez, director de la Sociedad Científica El Museo Canario de Las Palmas, qui ha explicat com la seva organització contribueix a donar a conèixer la cultura canària per ajudar a la integració de les persones immigrades: «A través de la història i fent servir la tecnologia treballem per transformar les persones», ha afirmat.

Imma Boj, directora del Museu d’història de la immigració de Catalunya, ha presentat el projecte desenvolupat a Sant Adrià de Besós amb joves de 14 a 18 anys que viuen en centres d’acollida i que durant un temps treballen juntament amb el museu per visibilitzar el conflicte dels desplaçaments humans de menors. Boj ha afirmat que aquest treball no es fa des de la perspectiva de beneficència sinó com un actiu més de la institució: «Som un museu i, per tant, el nostre objectiu és generar continguts patrimonials».

En la darrera intervenció del dia, la presidenta d’ICOM a Espanya, Teresa Reyes, ha donat a conèixer que actualment existeixen una setzena de llistes vermelles de Béns Culturals en Perill reconegudes per la Comissió Europea i utilitzades per la Interpol. Entre elles, Afganistan, Cambodja, Haití, Perú, Iemen, Egipte i actualment està en curs la d’Ucraïna.

La jornada s’ha tancat amb un fragment de l’espectacle “P.A.U Paisatges als ulls” de la companyia La fam de la fera que narra en primera persona el drama del viatge, la separació, la por i l’esperança de les persones que han hagut de travessar el Mediterrani en pastera.

Properament la gravació de la jornada estarà accessible en el web de l’Oficina de Patrimoni Cultural: https://www.diba.cat/web/opc/jornades_museus

Redacció
Imatge i font: Diputació de Barcelona