Temps i espai
Temps i espai, dues coses que s’escapen al nostre control.
Un dia vaig somiar que volant feia la volta al món, sense que es fes fosc, amb un sol lluminós però tendre i respectuós i una absència gairebé total de núvols, llevat d’una ornamentació delicadíssima amb formes diverses fetes de cotó fluix. Si volia anar a poc a poc, planava dolçament; quan desitjava córrer, una ventada amatent em feia circular a gran velocitat.
Tot era atractiu i acolorit. Les muntanyes, les valls, els rius, els mars i els oceans se succeïen, esquitxats de petites viles i ciutats immenses farcides de gratacels. Per sota meu, els avions de vol regular s’intercalaven amb ordre i concert escrupolosos. Em va sorprendre la inexistència de conflictes bèl·lics. A voluntat, el meu vol podia fer zooms i contrapicats per tenir detalls minuciosos d’allò que m’interessava. Fins i tot podia fer fotografies que quedaven arxivades al núvol 367, sortint a mà esquerra. Vaig pensar que aquest món dels somnis, sense temps ni espai, era fantàstic. Fou una aventura indescriptible, que hauria oblidat completament si no fos per l’arxiu de fotografies al qual sortosament puc accedir en qualsevol somni que ho desitgi. Sempre està a la meva disposició.
Quan vaig despertar, la realitat em fuetejà amb força. Vaig caure novament presonera del temps i de l’espai i això m’enutjà. El temps i l’espai són unes de les poques coses que s’escapen del nostre control en aquesta dimensió actual. Som capaços, si ens ho proposem, de controlar-ho gairebé tot, tret d’aconseguir minuts de 30 o de 120 segons, recórrer 1000 km en un instant…
El temps, però, fa que la nostra naturalesa eterna aprengui a desenvolupar la capacitat d’acceptació. Som en aquesta vida perquè el nostre ésser aprengui a viure una realitat limitada pel temps i per l’espai, dos aspectes que no podem manipular i que ens converteixen en éssers vulnerables i condicionats.
En els somnis tot just arribem a entrellucar una part ínfima d’allò que en realitat és la nostra vida eterna, a la qual accedirem arribat el moment precís. Les limitacions que avui hem de viure no fan més que enriquir aquest futur que ens espera sense limitacions i amb un amor immens.
El temps, l’espai i l’amor humans són una fotocòpia reduïda i naïf d’allò que ens espera a la vida eterna. I tenim sort que aquest món de fireta que habitem ara i aquí és només un assaig que ens permetrà viure amb plenitud aquell de veritat que ha de venir.
Cada nit, si ho desitgem amb força, podem fer petites incursions en un món il·limitat, que se’ns mostra com un anunci del futur que ens espera. Mentrestant, en la nostra vigília, hem d’esdevenir extremament respectuosos amb tot i amb tothom com a únic recurs per pacificar una dimensió molt malmesa, perquè ens permeti viure el temps que hi haurem de restar tan bé com es pugui, fent d’aquest període la veritable avantsala de l’eternitat.
Regina Ferrando i Ferran.
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat