Publicat el 11/07/2022

En Joan Miquel Badia i Guri, que ha mantingut la seva presència des de fa més de quatre dècades es el pregoner de la Festa Major

 

 

 

I per remarcar aquesta tradició del verol, recollida a la lletra de l’Himne de sant Zenon, des de la regidoria de Festes s’han fet unes bosses que s’obsequiaran, al moment del pregó i el brindis popular, a la Plaça de la Vila.

La bossa es podrà recollir durant tot el cap de setmana a l’Oficina de Turisme i al Centre Cultural Calisay. Us convidem a utilitzar les etiquetes #unpomdeverol i #santZenon22 a totes les publicacions que feu i compartiu aquests dies a les xarxes socials.

“Quan Arenys caminava amb passa incerta
confiant que estaríeu sempre alerta,
us escollí per guia i per Patró.
Ha conservat fidel vostre guiatge
i d’un pom de verol us fa homenatge
un cop cada any i us porta en processó.”

La darrera estrofa de l’himne de sant Zenon, lletra escrita per Joan Draper i música composta per Xavier Maimí, l’any 1943, fa menció del pom de verol que la vila ret, cada any, al Patró. Una ofrena que ens trasllada a la imatge d’un Arenys envoltat de vinyes, des dels turons arran de mar fins a dalt de Collsacreu. Els comparets, cada 9 de juliol, en feien ofrena al sant quan tot just el raïm verolava.

L’Església catòlica venera 14 sants que tingueren per nom Zenó, nom que, per cert, com va explicar Josep Maria Pons i Guri al programa de Festa Major de 1995, no era gens estrany en l’antiguitat hel·lenística i, fins i tot, fou propi de filòsofs i emperadors.

El nostre sant Zenon (no li direm pas Zenó) és el que l’Església celebra el 9 de juliol. El martirologi romà diu que va ser martiritzat “amb deu mil dos-cents tres companys”, l’any 298 de la nostra era, en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià, a la vall de les Aigües Sàlvies, a extramurs de Roma, on ja havia sofert martiri l’apòstol sant Pau.

El 3 de juny de l’any 1664, els jurats i consell de la universitat de Santa Maria d’Arenys van decidir que se celebrés cada any la festivitat de sant Zenon, el dia 9 de juliol. I al retaule major de l’església parroquial d’Arenys de Mar, que Pau Costa començà l’any 1706 i acabà l’any 1711, sant Zenon hi ocupa un lloc destacat. Sant Zenon hi és “representat com a militar romà, amb cuirassa, càligues i clàmide, cenyint espasa. Al marge de la seva indumentària arcaïtzant, figura amb llarga cabellera, bigoti i perilla”, com usaven els militars d’inicis del s. XVIII i no pas els qui manaven les legions romanes, segons ens expliquen els Amics del Retaule en les seves visites guiades.

Aquesta imatge amb el braç alçat, dalt del retaule, és la que ha sostingut durant tants anys el verol ofert pels comparets i, més recentment, per mans anònimes que, sens falta, han seguit cercant-lo i tallant-lo a les últimes vinyes arenyenques del rial de la Serp. Un verol ufanós que envolta i acompanya la imatge que havia sortit en processó i que avui, a l’altar, presideix els actes litúrgics d’aquests dies de Festa Major. Una imatge que el poeta Salvador Espriu també va immortalitzar convertint el sant patró d’Arenys de Mar en una part indestriable més de la seva (nostra) mítica Sinera:
Arriba el raïm tendre,
portat per dits benèvols
del sant màrtir de plata.
Poema VII Cementiri de Sinera

Programa Festa Major: https://arenysdemar.cat/ARXIUS/2022/CULTURA/SantZenon/SANTZENON2022.pdf

Redacció
Imatge i font: Ajuntament d’Arenys de Mar

 

Deixa un comentari