L’Arxiu Comarcal del Maresme presenta tres novetats editorials per la festa del llibre i de la rosa

La ràdio a Mataró. 1922 – 1978’, ‘El Maresme yeyé’, i ‘En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme…’ són les tres novetats editorials que presenten per Sant Jordi

‘La ràdio a Mataró. 1922 – 1978’ ha estat autoeditat pel seu autor i ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme; ‘El Maresme yeyé. La postal turística 1960’s – 1970’s’ ha vist la llum en una edició conjunta de l’ACM i I’Editorial Efadós; i ‘En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme. Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia de 1905’ format part de la ‘Col·lecció de documents i estudis maresmencs’ que periòdicament l’ACM dona a conèixer als historiadors, estudiosos i públic en general.
A més, el llibre “La sardana del segle XX’, obra pòstuma del mestre Josep Mont i Grau de Caldes d’Estrac, i que ja va presentar-se el 21 de desembre a la seu de l’ACM, tindrà una posada de llarg a la seva vila natal.
Serà el diumenge 24 d’abril, a partir de les 11 h, amb diversos actes que clouran amb una audició de sardanes en la qual s’interpretarà la sardana “Caldetes”, peça recuperada ara del fons conservat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Recordem que aquest llibre del musicòleg Òscar Crespo i de l’historiador Alexis Serrano recull en les seves pàgines un compendi exhaustiu d’informació indispensable pels amants de les sardanes: les característiques de la sardana des d’un punt de vista polièdric, les coreografies de la dansa i un estudi acurat de la música de cobla.

– La ràdio a Mataró. 1922 – 1978
Santi Carreras i Suris
363 pàgines
Aquest treball d’investigació recull més de dos anys de feina. Abasta de les beceroles de la ràdio local (1922) i s’acaba coincidint amb l’aparició de Ràdio Mataró l’any 1978. Aporta documents inèdits i posa especial èmfasi en l’activitat i consolidació de Ràdio Maresma (origen, funcionament i clausura), la xarxa de relacions de les persones que hi contribueixen, així com també els intents posteriors per recuperar i donar via lliure a una ràdio de referència per a la ciutat contra tota mena d’obstacles.
Data de presentació: divendres 25 de març de 2022, a les 18.30 h

– El Maresme yeyé. La postal turística 1960’s – 1970’s
Xavier Nubiola de Castellarnau i Alexis Serrano Méndez
320 pàgines
Aquest llibre no és l’enèsima publicació de fotografies antigues del Maresme i prou. És un llibre molt especial. Tal com els lectors copsaran en només fullejar-lo, aquest és un llibre de fotografies antigues, però no és la clàssica història gràfica.
Crida l’atenció, sobretot, el fet que gairebé la totalitat de les imatges són a color, ja que abasten un temps relativament proper, una forquilla que abraça sobretot les dècades dels seixanta i dels setanta, fet que per si sol ja justificaria el títol. El Maresme yeyé reflecteix en les seves pàgines els anys de l’eclosió del turisme de masses de sol i platja a la comarca, que comportà molts canvis en l’àmbit urbanístic, paisatgístic, econòmic i social.
Aquells anys modificaren de manera ostensible els pobles de la comarca, i suposaren una ruptura respecte a l’harmònica conjunció històrica prèvia. La majoria de les imatges són postals, un element gairebé arqueològic en els nostres temps, en què compartir imatges és tan fàcil, gràcies als smartphones i a l’ús de les xarxes socials.
Aquest volum, de fet, és una reflexió de com els fotògrafs i els editors que les creaven hi mostraven una imatge de la comarca molt determinada. Podríem dir que les postals eren alhora un record dels emissors que ens visitaven i un reclam per fer néixer en els receptors l’interès per la realitat que hi havia darrere de cadascuna d’aquestes instantànies.
Data de presentació: dijous 21 d’abril de 2022, a les 18 h

– En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme . Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia de 1905
Jaume Vellvehí i Altimira
130 pàgines
Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així, doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.

L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.

El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constancia de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica… Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.
Data de presentació: divendres 22 d’abril de 2022, a les 18 h

Arxiu comarcal del Maresme. Carrer d’en Palau, 32 – Can Palauet, Mataró

Redacció
Imatge i font: Arxiu Comarcal del Maresme