Torre de Merola

Zona de Can Feliu de Merola
El gran casal de Merola, extraordinari exemple de l'arquitectura civil del segle XV, l'origen del qual es remunta al segle X, sembla irremeiablement condemnat a la seva definitiva extinció, per tal com el seu estat actual és de ruïna i total abandó.

Malgrat aixó les restes que es mantenen dempeus ens permeten deduir la seva imposant presència, amb una torre de defensa de planta circular i diversos elements arquitectònics Imatge de Can Feliu de Meroladel segle XII o anteriors. També es conserven algunes restes de la capella dedicada a Santa Anna, del segle XVII o posterior, que va fer que la casa fos coneguda com Santa Anna de Merola.

Pertanyia al domus medieval del castell de Montpalau i el seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.

Segons Bonet i Garí, la superfície de la planta baixa edificada és de 241 m2, més la capella i el celler. Els edificis eren units per un pati vorejat d'un mur. Els elements gòtics conservats són, segons el mateix autor, del segle XIII, tot i que la major part de la construcció és del segle XV, amb reformes i afegits posteriors.


Adreça
Zona de Can Feliu de Merola, al cantó del carrer roselló de Pineda de Mar Barcelona