L'església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.  El 1857, la nova església de Sant Joan Baptista de Montgat va ser beneïda pel rector Tiana, Mn. Magí Marquet. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a la parròquia de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. La construcció de l'església s'inicià l'any 1816, però les obres no es van reprendre fins el 1855. En un primer moment, el nou temple estava consagrat a Santa Maria, tot i que més tard es va decidir que el patró seria Sant Joan, com la capella del cim del turó. Els terrenys on es construí pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la  Mapa del Patrimoni Cultural de Montgat. La rectoria i la sagristia. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, i el
1917 s'afegiren els vitralls a la rosassa. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. 
 


Adreça
Carrer Església, 60 Montgat, Barcelona