Ruta 

Ajuntament

La nova casa de la vila, projectada l’any 1903 per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, fou construïda entre els anys 1928 i 1930. L’edifici, d’estil eclèctic-historicista, té tres cossos, amb el central més elevat i de tres plantes (baixos i dos pisos), i teulada a dos vessants. En destaca l’ordenació simètrica de portes, balcó i finestres resctangulars amb arcs de mig punt i arcs carpanells. Una porxada amb tres arcades dóna accés a la planta baixa.

Als dos cossos laterals, s’hi ubicaven inicialment les escoles municipals, separades per sexes, com era el costum en aquella época. Al cos lateral oest o de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciencia i el progres, valors enaltits durant la postguerra, quan fou realitzat.

Cal Conde

Coneguda també com a can Ros i can Dalmases pels cognoms dels seus propietaris. El nom amb què es coneix actualment, cal Conde, té l'origen en el comte de Vilardaga que adquirí la masia l'any 1924.

L’edifici compta amb elements arquitectònics renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes, fruit de diverses reformes dutes a terme al llarg del temps. Sembla ser, però, que la data més antiga de construcció correspondria a l’edat mitjana. Les ampliacions i reconstruccions que ha experimentat la masia  han estat destinades a ressaltar la seva categoria, dotant l’edifici d’un aire senyorívol. La gran bassa situada a l’entrada té dues fonts i una reproducció en ceràmica de Sant Pau on és inscrita la data de 1763. A l’exterior, destaquen les llindes i els brancals de les obertures, així com les finestres rectangulars del segle XVII. A l’interior, els enteixinats dels sostres i, sobretot, la  peça clau d’aquesta masia: un rentamans de grans dimensions de ceràmica policroma que es troba a la sala del menjador. El celler és també digne d'esmentar per les tres grans voltes de pedra de què disposa.

Mas Català

La data més antiga de la casa es pot remuntar al 1294. Més tard en un document de 1313, surt mencionada la família Català, com a posseïdors d'una peça de terra a la parroquia de Cabrera. La masia que ens ha arribat fins avui fou construïda probablement entre els segles XVI i XVII, i presenta elements arquitectònics renaixentistes, amb altres historicistes, neogòtics i modernistes. El Pare Jaume Català,  escriptor i conegut pedagog dins l’ordre dels Escolapis, neix en aquest mas el 3 de gener de 1867. El 1901 l’arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó va reformar el mas per encàrrec de la familia Ordeig, empresaris tèxtils de Cabrera. La prosperitat del segle anterior n’havia propiciat l’ampliació amb la incorporació d’una masoveria i un magatzem agrícola. Hi destaca l’extens i esplèndid jardí tancat, on sobresurt un magnífic lledoner centenari (el més gran de Cabrera), al qual s’accedeix per dues magnifiques portalades modernistes que podem observar, una situada al carrer de Jaume I i l’altre a l’Avinguda Pare Jaume Català. També cal esmentar els safareigs, la pérgola d’obra a l’oest de la finca i, més amunt, el romàntic estany.

*L’accés al jardí i a l’interior de la finca és privat i està limitat a visites guiades concertades.

Font de la plaça del poble

Aquesta construcció, probablement del segle XVIII, està situada al carrer Anselm Clavé, sota la plaça del poble. Es tracta d’una estructura esglaonada de pedra, al centre de la qual hi ha una concavitat en forma d'arc carpanell dovellat. La decoració és amb rajoles de rombes que combinen el color verd fosc amb el groc pàl·lid. A la banda lateral esquerra hi ha un cap de lleó de la boca del qual brolla aigua que va parar al pedrís que fa de pica. Al damunt d’aquesta pila es pot veure una placa que commemora la data en què comença a rajar: juliol de 1741. Amb tota probabilitat la font comunicava amb l’aqüeducte de Sant Domènec, situat al camí de la Font Picant.

Cases antigues del centre urbà

Des de l’època medieval,  els carrers del voltant de l’església parroquial de Sant Feliu es van anar desenvolupant i, de forma gairebé invariable, ens han arribat als nostres dies. Les seves cases eren ocupades per famílies que tenien un petit negoci, o bé tenien terres o vinyes arrendades.

Del carrer Anselm Clavé en destaca la número 3 amb una façana noucentista amb esgrafiats i decoració de rajols de l’any 1923 i unes sanefes florals i cantoneres també esgrafiades de finals del segle XX.
La número 21 correspon a l’entrdada posterior de la finca que dóna al sud, és d’estil neoclàssic on el timpa del petit frontó semicircular hi consta la data de construcción del 1862.
La número 23 presenta una façana de recent arranjament que reprodueix una anterior façana modernista.
La número 25 fou coneguda amb els noms de Can Simon i de Ca la Pepeta del café, i presenta una regular façana de planta baixa i dos pisos.
La darrera, que correspon al número 27, és una senzilla estructura de cos simple i tradicional amb planta baixa i terrat

El conjunt de cases de la Baixada de l’Esglèsia, amb els números 6, 8, 10, 12 i 14, fou reformat a inicis del segle XX presentant elements historicistes i modernistes.

Església de Sant Feliu (bé cultural d’interès local)

L'església apareix documentada el 1025. Segurament es tractava d’una construcció romànica situada sobre el turonet que hi havia entre dues rieres, al centre del nucli habitat. L’any 1540 es va fer necessària la construcció d’un nou edifici parroquial que substituís el vell. Mentre van durar les obres (1540-1570), l’antiga capella de Sant Joan va fer les funcions de temple parroquial provisional, com ho testimonia la pedra gravada col·locada en un portal darrere de l'església actual que va ser trobada a can Lladó.

La construcció existent avui dia és un temple de forma basilical d’un gòtic tardà, d’estil auster i pesant, amb poques obertures i traceries. Les portes principal i lateral són bons exemples de portalada gòtica amb arquivoltes i fullatges. Cal destacar el baix relleu del timpà de la porta principal, obra de Fèlix Albages. També són remarcables les claus de les cinc voltes de l’interior de l’edifici, l’orgue i la creu processional d’argent datada el 1602. Fins a principis del segle XX hi va haver un retaule de Bernat Martorell, El retaule de Sant Joan, una de les primeres obres que es coneixen de l’artista. Aquest devia provenir de l’altar de l’antiga església de Sant Joan, i va anar a parar a la de Sant Feliu en una data desconeguda. Però als anys 20 del segle passat estava tan malmès que es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on, s’hi troba actualment.

Can Bartomeu

A uns 400 metres del poblat ibèric de Burriac trobem la masia de can Bartomeu, una de les més significatives de Cabrera de Mar. L’edifici actual és del segle XVII i té l’estructura clàssica de tres cossos: planta baixa i planta pis, perpendiculars a la façana principal. Les ampliacions, fetes a mida que el mas anava prosperant, han dotat la casa d’elements arquitectònics gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics. A la façana principal de can Bartomeu destaca el portal rodó amb dovelles, el pedrís per seure i unes finestres gòtiques de finals del segle XV. Més amunt, les dues finestres del primer pis, del segle XVII o XVIII, i un rellotge de sol esgrafiat on és inscrita la data de la gran ampliació del mas: 1779. Cal destacar també la cuina -que conserva l’enllosat original, la pica de pedra, els fogons encastats, les rajoles de les parets i l’enorme llar de foc-; així com el forn i els cellers on es poden veure dues premses amb les dates gravades de 1814 i 1836.
La trobada de construccions ibèriques i de moltes sitges fa pensar que podia haver estat una granja agrícola d’aquesta època. La primera masia, però es creu que data de finals del segle XII, i també en aquest segle apareix documentat el primer Bartomeu, un llinatge que va arribar a convertir-se en un dels més destacats del municipi.


Adreça
Cabrera de Mar
Horari
Properes visites guiades: diumenges 25 de gener, 22 de febrer i 22 de març de 2015. Horari: Sortida a les 10:30. Durada de la visita 1'5h. 
Punt de trobada: Punt d'Informació Turística de Cabrera de Mar. Plaça de la Fàbrica (davant