NUCLI : Canyamars
LOCALITZACIÓ : Camí del Pou del Glaç, s/núm. (Davant de la fàbrica
“Manufactures Cañamás” i prop de la riera de Rupit.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVI 
DESCRIPCIÓ :
DADES HISTÒRIQUES: La primera referència documental que tenim d’aquest molí data de l’any 1570 i la podem trobar en el Capbreu d’Enric de Sentmenatque es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Fons Castelldosrius. Inventari 167, 1122.11.11): …Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum...". L’aigua era conduïda fins al molí mitjançant un aqüeducte: "Item tot aquell moli fariner ab sa mola, bassa en que discorra y passa la aygua ab tot lo aquaducto de la riera de Rupit situat en dicta parroquia de Cañamas y dins la gleba de dit son mas…”

En una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars, feta al segle XVIII, que es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Fons Castelldosrius. Inventari 167, 1122.3.3.) es torna a citar novament l’esmentat molí, lligat a la propietat de can Galzeran. Segons un conveni de redempció de censos del mas Galzeran de Canyamars, de data 8 de juny de 1912, que es troba en el Fons Castelldosrius, a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Inventari 167,1122.10.3)  el molí encara existia i el mas Galzeran també tenia un trull i dos pous de glaç: "Primo todo aquel manso nombrado Galcerán [...] con todos sus dichos y pertinencias junto con las casas en el construidas, corrales, bodega, algibar con agua viva corriente y continua delante las dichas casas, y con su molino, vulgo trull, y demás edificios de hacer azeyte con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca las dichas casas, con dos possos para poner hielo, el uno grande y el otro mas pequeño, con sus balsas, construidos cerca la casa del referido manso, con una casita construida mas arriba del dicho posso grande..." Segons Jaume Vellvehí, probablement es tractava d’un edifici de planta quadrada o lleugerament rectangular d’un pis d’alçada. Aquest edifici seria la part més antiga, a diferència d’un mur afegit posteriorment que podria correspondre al mur de contenció de la bassa. Aquesta, per l’aspecte de la feixa superior entre el camí del pou del glaç i el molí, estaria situada darrere d’aquest en un nivell més elevat del terreny i a tocar del mateix molí. La resclosa per a la captació d’aigua, probablement estava situada prop del pou del glaç, atès que en aquest punt l’orografia permet guanyar la diferència d’alçada entre la bassa i la riera. Per les proporcions i la planta cal descartar l’existència de l’habitatge del moliner, atès que can Galzeran queda a prop i que devia ser explotat per aquesta família. Pel que fa al topònim Molinot, sovint es fa servir per a designar un molí més antic, diferenciant-lo d’un de més modern construït en les seves immediacions. Això ens confirma que aquestes restes corresponen al molí documentat el 1570, però, al mateix temps, ens planteja la possibilitat de l’existència d’un molí més modern i en aquella propietat. Aquest segon molí, probablement, deu ser el trull que s’esmenta en el document del 1912.
El molí s’extingí, segurament, en les primeres dècades del segle XX, atès que per part dels habitants de Canyamars es desconeix la pervivència de la seva activitat. Els terrenys on hi ha les ruïnes del Molinot foren cedits a l’Ajuntament de Dosrius, com a zona verda, pels promotors de la Unitat d’Actuació VII.


Adreça
Camí del Pou del Glaç, s/núm.