La documentació més antiga que fa referènciaa aquesta església és de l'any 1185. En 1246, a través d'una butlla del papa Innocenci IV, la parròquia, juntament amb l'església de Santa Maria de Pineda, va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. Durant molts segles va tenir sacerdot propi, però posteriorment es va fer càrrec el rector de Pineda. En 1985 va ser novament oberta al culte, mentre que la rectoria era habilitada com a casa de colònies.

L'església manté l'estructura romànica original, del segle XI, amb nau i absis, i un campanar tardà, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets esglaonats. El seu aspecte actual és, en gran mesura, fruit de les ampliacions realitzades durant el segle XVII, tot i que encara es pot observar la decoració original de l'absis romànic, a base d'arcuacions cegues i lesenes, de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva dos finestrals romànics.

Darrere del campanar es troba una antiga construcció o esconjuradero, conegut com el «Mirador», que alguns autors han datat en època preromànica o visigòtica, opinió no compartida per Joaquim Graupera (Catalunya Romànica, vol. XX).

En el camí d'accés a l'església va ser descoberta una necròpolis altmedieval amb lloses sepulcrals que procedeixen d'enterraments realitzats dins de l'església, amb motius heràldics esgrafiats, tres de les quals serveixen d'esglaons d'accés al temple i les altres dues es conserven en els parterres davant la porta.


Adreça
Diseminado Veinat D Sant Pere de Riu, 08490 Tordera Barcelona