La població de Mataró creix de nou per sobre de l’1% i la ciutat ja té 129.680 habitants | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 21/08/2020

Segons el darrer Estudi de la població a Mataró, la ciutat experimenta el creixement més important des del 2009 i a la vegada registra la xifra de naixements més baixa des de principis de segle

L’informe, que elabora el Servei d’Estratègia i Governança de l’Ajuntament, recull cada any les dades estadístiques de Mataró i analitza la seva distribució i evolució al llarg del temps. Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2020 a Mataró hi havia empadronats un total de 129.680 habitants, 1.389 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa de l’1,08%. Es tracta del creixement de població més elevat des de l’any 2009 i amb el qual se supera en un any el llindar dels 129.000 habitants, consolidant la posició de Mataró com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya.

L’any 2019, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 95,7% del saldo total de població, consolidant el protagonisme perdut com a motor demogràfic de la ciutat després d’haver estat el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) la component que, des de l’any 2008 i fins el 2016 (“anys de la crisi econòmica”), havia explicat la totalitat o una bona part del creixement anual experimentat per la ciutat. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-225 habitants) i positiu per a l’estrangera (+285 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-305 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +1.654 habitants.

La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2019, +556 residents han experimentat aquest canvi.

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 3.746 nous habitants, 2.025 habitants més que en el període 2010-2014, variació relativa del 3,8%. La progressiva recuperació en els darrers quatre anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat.  En el període 2015-2019 la component migratòria ja explica el 80,07% del saldo total, quan en el període 2012-2016 no representava ni el 7%.

En el darrer any, set dels onze barris han incrementat la seva població. Els que més han crescut en termes absoluts són l’Eixample (+541), Cerdanyola (+319), Cirera (+199), i Rocafonda (+168), mentre els que han disminuït són Molins-Torner (-38), Peramàs (-14), Pla d’en Boet (-8) i La Llàntia (-2). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Cirera (+1,88%), Centre (+1,79%) i l’Eixample (+1,69%).

Població de nacionalitat estrangera
L’1 de gener de 2020 la població de nacionalitat estrangera suma un total de 22.337 habitants i representa el 17,22% de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en +1.367 habitants, fet que representa una variació relativa del +0,60%. En el darrer any, les tres nacionalitats que més han augmentat el seu nombre a Mataró són Marroc (+541), Colòmbia (+145) i Veneçuela (+87).
La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.996), Rocafonda (4.157) i l’Eixample (3.257). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (35,44%), Palau-Escorxador (31,53%) i Cerdanyola (25,37%). Tots aquests percentatges s’han incrementat respecte un any abans.

Esperança de vida
L’esperança de vida en néixer del període 2015-2019 és de 83,63 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,19 anys. Per sexes, la dels homes és de 80,52 anys i la de les dones és de 86,63 anys, amb una variació respecte del període 2014-2018 de +0,08 i +0,33 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 6,11 anys favorable a les dones.

 

 

 

Deixa un comentari