Publicat el 20/06/2016

Només cal fer una ullada al bosc per adonar-se que els pins pinyers estan malalts. La sequera, les onades de calor i els sòls prims -de sauló, pobre en nutrients i amb poca capacitat de retenció
d´aigua- provoquen que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processionària, el fongThyriopsis Halepensis i, sobretot, l´escarabat Tomicus n´estan fent la resta.

S´anomenen plagues oportunistesperquè aprofiten la disminució de defenses dels pins per desenvolupar-se en el seu interior. Aquests insectes conviuen en un cert equilibri amb els arbres, però en anys de condicions extremes poden proliferar de manera anormal.

La situació és general a tot Catalunya, però al Maresme revesteix major gravetat ja que el pi pinyer és l´espècie dominant als nostres boscos: ocupa un total de 6.500 hectàrees; el 25% de la superfície forestal (un percentatge que al Baix Maresme encara és més elevat). Canvi de paisatge

En el darrer plenari del Consell Comarcal, l´enginyer de forest d´aquest organisme, Oriol Bassa, va donar dades actualitzades de l´afectació a tots els alcaldes. En total, s´estima que hi ha unes 800 hectàrees on el pi pinyer ja estaria mort i unes altres 800 que es trobarien en una situació difícilment recuperable. Per tot plegat, Bassa es mostra pessimista de cara al futur: “No tots moriran però la meitat de les 6.500 hectàrees estan en perill”, alertava. Si això passa, el Maresme veurà alterat significativament el seu paisatge.

Davant d´aquest escenari, el Consell Comarcal ha sol·licitat ajut als departaments d´Agricultura i de Medi Natural de la Generalitat perquè si no s´actua urgentment es corre el risc que l´extensió afectada continuï augmentant. També es coordinaran esforços amb la Diputació i els parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor, ja que els arbres morts constitueixen un focus d´infecció i un veritable perill d´incendi. Serà feina de les administracions i dels propietaris forestals no sols establir com es pot controlar la malaltia, sinó qui assumirà, arribat el cas, el cost d´extracció de la fusta.

Boscos privats i gestió forestal
El passat dia 13, l´Ajuntament de Teià va fumigar les pinedes i pins públics del municipi, però la majoria de boscos de la població són privats. L´atomització de les propietats forestals al Maresme, amb gran quantitat propietaris, fa que aquestes tinguin una mida mitjana de 4 hectàrees; la qual cosa dificulta econòmicament i tècnica l´ordenació forestal. Amb aquesta finalitat s´han impulsat associacions de propietaris als espais protegits del Montnegre i la Serralada Litoral. Segons Oriol Bassa, la incidència de la plaga és molt menor en les pinedes on els seus propietaris tenen cura del seu manteniment i fan gestió forestal.
Per mirar d´aturar l´escarabat el Consell Comarcal elaborarà una cartografia digital per delimitar les finques afectades i contactar amb els propietaris. “S´ha de buscar la complicitat perquè si no es treu la fusta morta no hi ha manera d´aturar-lo”, indica Bassa. “A l´hora de retirar-la, Bassa explica que s´ha de fer a l´estiu o a l´hivern, però no pas al setembre, quan el cicle de l´insecte s´activa. “La fusta es pot triturar per a biomassa però millor fer-ho quan està hivernant”, assenyala

L´enemic número 1
El pi pinyer és molt sensible a les situacions d´estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això ha afeblit especialment els exemplars més joves i els ha deixat a mercè de plagues com la processionària, el fongThyriopsis Halepensis i dues espècies d´escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda). Aquest és, hores d´ara, el principal enemic del pi: un insecte invasor d´entre 3 i 5 mm.
Se´n diu barrinador perquè perfora l´escorça del tronc i hi fa una galeria on diposita els ous, a raó d´una sola posta anual de 70 ous. En eclosionar, les larves masteguen els canals de saba de forma radial -dins cap enfora- fins a emergir com a adults a finals d´estiu. Amb aquesta acció, les larves impedeixen la circulació de la saba i causen la mort de l´arbre. La infestació es manifesta assecant primer les fulles -les agulles es tornen marrons- i després el tronc.

Deixa un comentari