Els espais fluvials del Baix Maresme es reconnecten a la ciutadania i a la natura gràcies a un programa de l’AMB

El Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) pretén afavorir l’ús social i la millora dels ecosistemes dels rius

En les últimes dècades, la natura i l’activitat humana semblen haver agafat camins cada vegada més allunyats. La tendència al creixement urbanístic accelerat d’una gran part del territori metropolità ha provocat que en molts casos el veïnat quedi desconnectat de les zones naturals com els rius. Uns espais que permeten escapar, encara que sigui durant una estona, de la velocitat de les ciutats. Per pal·liar aquesta situació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un pla ecològic programa d’actuacions que compta amb una inversió de 40 milions d’euros amb l’objectiu que els veïns es retrobin amb l’entorn.

“Durant la covid-19 molta gent ha començat a valorar l’ús social que tenen els espais fluvials i ha vist que la salut és molt important”, assenyala Martín Gullón, coordinador general d’infraestructures de l’AMB. Aquest pla té l’objectiu de transformar els rius degradats en espais naturals atractius per a la ciutadania. Les últimes actuacions s’han centrat a millorar les connexions de les lleres a través de passos fluvials. Uns treballs que no sols significaran la creació d’un nou model paisatgístic, sinó que també serviran per afavorir la mobilitat dels milers d’espècies que fan vida als rius.

Amb un pressupost de 40 milions d’euros, l’AMB vol que veïnes i veïns puguin traspassar les barreres que els allunyen dels rius per poder gaudir-ne

Montgat.Parc de la Riera d’en Font. Foto Pere Virgili

Les actuacions a la riera d’en Font de Montgat

A la comarca del Maresme, l’AMB ha dut a terme l’arranjament del tram baix de la riera d’en Font de Montgat. Aquest és un exemple clar d’una extensa zona verda de parcs i arbres que es veu entretallada per camins, pàrquings i habitatges. L’actuació consisteix en la regeneració d’aquesta zona situant un espai verd just abans de la seva desembocadura al mar i en la creació d’un prat mediterrani de 500 m², que serveix de recer per a una diversa selecció d’espècies, escollides per adaptar-se a les condicions climàtiques de la zona.

La millora del tram baix de la riera d’en Font s’emmarca dins el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) de l’AMB, que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals. Amb un pressupost de 40 milions d’euros, l’AMB ha rehabilitat diferents zones fluvials perquè el veïnat pugui traspassar les barreres que l’allunyen dels rius. En total, s’han millorat 36 quilòmetres del recorregut del riu Llobregat, 10,8 quilòmetres de l’espai fluvial del Besòs i 9,2 quilòmetres del riu Ripoll.

Martín Gullón: “Durant la covid-19 molta gent ha començat a valorar l’ús social que tenen els espais fluvials i ha vist que la salut és molt important”.

Descobriment d’espècies ―quasi― desaparegudes
El valor mediambiental d’aquestes actuacions sobre els espais fluvials ja ha tingut els primers resultats. Els estudis de fauna i flora al riu Llobregat encarregats per l’AMB mostren la presència de papallones diürnes de les quals fa temps que no tenien registres. Aquestes investigacions també han ratificat la presència de la llúdriga, una espècie que feia molts anys que no s’observava al riu Llobregat, tot i que no s’ha confirmat la seva estabilització. A més, els estudis han permès identificar una espècie que es donava completament per desapareguda: la bavosa de riu. De fet, els tècnics han comprovat que el mol·lusc es troba ben establert als espais fluvials del Llobregat. Totes aquestes troballes demostren la necessitat de buscar l’harmonia dels espais naturals amb el territori metropolità perquè la ciutadania pugui continuar gaudint de la seva gran riquesa.

Ara bé, els estudis també assenyalen que encara queda camí per recórrer. La fauna que vol desplaçar-se de les zones fluvials cap als espais naturals propers sovint topa amb zones urbanes o industrials que li barren el pas. En aquest sentit, els investigadors recorden que, més enllà de garantir la conservació de les espècies, també cal afavorir-ne la mobilitat entre els espais naturals. Per posar-hi remei, l’AMB ja ha localitzat fins a 192 passos naturals que, si s’adaptessin, permetrien millorar la transició dels animals entre el riu i les zones naturals que l’envolten

Amb els primers estudis ecològics s’han descobert espècies com les papallones diürnes o la bavosa de riu que semblaven desaparegudes

Montgat. Parc de la Riera d’en Font. Foto Pere Virgili

Més espai per a l’oci
Si fer un passeig de diumenge per la vora del riu pot semblar un pla a l’abast de tothom, en alguns municipis encara és complicat. Amb el pas dels anys, alguns camins fluvials s’han anat desdibuixant i, avui dia, el veïnat d’algunes zones del territori metropolità té moltes dificultats per accedir a aquestes zones naturals.

“Ens vam trobar un paisatge molt degradat ―lamenta Mireia Monràs, arquitecta de l’AMB, mentre observa una de les zones de Llobregat―, amb barreres visibles com les autopistes i altres d’invisibles com les subterrànies, que allunyen i marginen els espais fluvials de la ciutadania“. L’arquitecta explica que molts ajuntaments volen començar a obrir les zones naturals, com els rius, a la ciutadania. El Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans no només té l’objectiu d’aconseguir una millora ecològica, sinó de crear nous espais per a la convivència. “El que volem és apropar el riu Llobregat a la població, que vingui i el visiti”, defensa Gullón.

Segons les dades, l’espai fluvial del Llobregat té cada any tres milions de visites. Les enquestes assenyalen que més del 80% són persones que viuen al territori, i d’aquestes, moltes el visiten dos o tres cops per setmana. Fer exercici, caminar, passejar el gos i estar en contacte amb la natura són els reclams principals per aquestes veïnes i veïns que s’acosten al riu. Precisament, l’AMB treballa per potenciar l’ús social dels espais fluvials metropolitans i convertir-los en zones que també contribueixin al benestar i a la salut de la ciutadania. En aquest sentit, l’ens ha dut a terme intervencions com la pavimentació permeable, la gestió natural de l’aigua a través de cunetes verdes, la millora paisatgística amb la plantació de nova vegetació i la creació de miradors, àrees d’estada i punts de senyalització. En total, l’AMB està millorant 27 espais fluvials i naturals. Tot plegat, amb un repte ben clar: tornar a omplir de vida els rius de la metròpolis.

• 40 MILIONS D’EUROS PER MILLORAR ELS ESPAIS FLUVIALS
• 27 ACTUACIONS DE MILLORA EN TERRITORI METROPOLITÀ
• 20 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI