Hi ha dies que et quedaries tancat a casa quan podries sortir a passejar. Ja saps que caminar és el millor esport que podem fer, oi? Surt, t’anirà d’allò més bé.

No es pot ser tant dur amb tot i tothom: sigues més amable, no ja amb els altres, sinó més aviat amb tu mateix. Està bé ser exigent, però amb mesura.

Si tens por del que vindrà, oblida les cabòries i deixa’t acariciar pel sol, sempre, sempre amb un somriure. Gaudeix al màxim del present.

Massa sovint dubtes sobre què fer en situacions que et semblen complexes. Estigues segur de tu mateix, que quan has fet quelcom amb seguretat t’ha anat prou bé.

Aquest dies de més recolliment vigila amb els excessos, són cars de mantenir i al final sempre s’acaben. Mira de no ser tan impulsiu.

Aquestes darreres setmanes has après o recordat algunes coses que ja sabies. Ara només et queda portar-les a la pràctica. No busquis excuses.

La vida és canvi, tot i que els altres no canviaran i tampoc no ho farà la resta del mon; per canviar alguna cosa, comença per anar canviant tu primer.

Desperta i deixa’t estar de romanços, posa’t en peu i belluga’t, que les persianes no han de deixar de greixar-se. 3, 2, 1... Som-hi!

Analitzar coses és inevitable, sobre el passat i, és clar, també sobre el futur, però no t’oblidis de gaudir i ser agraït amb el present, amb tot el teu amor.

Ja saps que no tot és fàcil o que no sempre surt com t’esperaves, però la paciència i el compromís són els millors ingredients perquè les coses surtin bé.

Pensa que aquesta setmana tindràs un cop de sort, potser el que fa temps que esperaves o potser un amb el qual no comptaves.

Ara que podem fer menys coses, segons com, encara en voldries fer menys, per no dir cap ni una. No cal que et lamentis, la vida és per viure-la.