Publicat el 16/12/2021

La major part dels nous pisos seran de lloguer

 

Els grans eixos per garantir un habitatge digne i assequible a la ciutadania de la metròpolis són, a més de la construcció de pisos a través de l’IMPSOL i HMB, l’impuls a la rehabilitació articulada pel Consorci Metropolità de l’Habitatge i la investigació del mercat immobiliari per part de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Al Maresme, s’estan potenciant sobretot les promocions de lloguer protegit.

Un dels principals problemes que actualment afecten una part significativa de la població de la metròpolis de Barcelona és la dificultat per accedir a un habitatge digne a un preu que es pugui permetre. En el cas dels pisos de lloguer assequible, resoldre l’escassetat d’oferta és urgent.

Per això, l’AMB porta a terme diverses estratègies per incrementar el parc públic d’habitatge al territori. En aquest sentit, l’ens metropolità va subscriure un protocol de col·laboració amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat de Catalunya, per fomentar la construcció d’habitatge de lloguer assequible, que es concreta en la promoció de 1.206 habitatges per part de l’IMPSOL/AMB.

D’acord amb aquest protocol, l’any 2021 l’AMB ja ha rebut la notificació de la subvenció de 5,4 M€, concretats en els 327 primers habitatges de la metròpolis en vuit promocions a finalitzar abans del 2025.

Segons Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, aquesta contribució econòmica “és un reconeixement a la solvència i experiència de l’AMB en la promoció i gestió d’habitatge protegit. En els darrers trenta anys hem construït més de 5.000 habitatges amb protecció oficial al territori metropolità”.

 

Habitatges sostenibles i de qualitat

L’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) canalitza la majoria de l’oferta de pisos nous projectats per l’AMB al Maresme.

La tipologia d’habitatges que proposa l’IMPSOL a la metròpolis (sostenibles, inclusius i flexibles) s’adequa a les necessitats i demandes de la ciutadania després de la pandèmia. Així, els edificis residencials que l’IMPSOL desenvolupa a la comarca incorporen materials reciclats i reciclables, sans i saludables, augmenten els aïllaments tèrmics i la ventilació creuada, aposten pel sistema d’aerotèrmia per a calefacció i producció d’aigua calenta, i incentiven la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris. D’aquesta manera, redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2 i demanda energètica posterior.

“Cal canviar el model de construcció, ha de generar zero residus”, afirma Josep M. Borrell, coordinador tècnic d’IMPSOL, per a qui “davant l’emergència climàtica, l’eficiència energètica ha de ser un principi bàsic”.

 

 Els edificis residencials que l’IMPSOL desenvolupa redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2

 

A més, els interiors dels habitatges s’han dissenyat tenint en compte tant el model tradicional de família com les noves maneres de viure, que trenquen les jerarquies espacials i els repartiments de rols i poder tradicionals. Així, el disseny es fa amb perspectiva de gènere, fent que “els espais de les tasques domèstiques tinguin visibilitat i qualitat”, segons Josep M. Borrell. En aquest sentit, la cuina esdevé un espai central i obert, s’eliminen passadissos i totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars.

D’altra banda, les noves promocions tenen una forta vinculació amb el paisatge urbà, i s’han marcat com a objectius generar una ciutat amb més qualitat urbana i millor integrada amb la natura. Com explica Josep M. Borrell, “les promocions de l’IMPSOL no sols vetllen per l’interès particular de les persones que hi viuran, sinó que tindran un interès general per la societat”.

El primer projecte d’HMB al Maresme, a Montgat

 

Imatge-virtual-exterior-de-la-promoció-a-la-parcel·la-18A-al-Turó-del-Sastre,-Montgat_Nitidus-arquitectes_Eduard-Gutiérrez

Imatge virtual exterior de la promoció  a la parcel·la 18A al Turó de -Sastre, Montgat_Nitidus arquitectes + Eduard-Gutiérrez

 

Als projectes de l’IMPSOL cal afegir-hi els 130 habitatges de lloguer assequible ubicats al Turó del Sastre de Montgat que s’encarregarà de construir i gestionar Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), la primera societat mixta de lloguer assequible d’Espanya, participada en un 50% pel sector públic (25% l’AMB i 25% l’Ajuntament de Barcelona) i l’altre 50% per l’empresa privada NICRent Residencial SL (unió de les promotores privades Cevasa i Neinor).

Per a Antonio Balmón, “la constitució d’aquesta societat mixta és la culminació d’un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d’habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans i facin front a l’emergència habitacional. HMB és un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d’habitatge digne i assequible”.

La nova promoció de Montgat està inclosa a la primera de les quatre fases que HMB té previst desenvolupar durant els pròxims vuit anys a la metròpolis. En total, es construiran 4.500 pisos de lloguer protegit per sota del preu de mercat –una qualificació permanent per tal d’evitar una eventual desprotecció i pèrdua d’habitatge de lloguer assequible o de renda social– amb una inversió de 116 milions d’euros. A la fase inicial es construiran un total de 640 habitatges –que allotjaran al voltant de 1.600 persones– a terrenys de Montgat, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Barcelona. Els treballs de construcció generaran més de mil llocs de feina, segons dades del sector.

 

 HMB haurà de garantir la qualitat ambiental i la sostenibilitat en la construcció dels habitatges, i també fomentar la qualitat arquitectònica, la flexibilitat d’usos i l’accessibilitat universal

 

Edifici PISA Cornellà de Llobregat

 

En la construcció d’aquests habitatges, l’operador haurà de garantir la qualitat ambiental i la sostenibilitat dels projectes, amb criteris d’estalvi energètic, així com l’impuls de la innovació i de processos de producció industrials. Els projectes hauran de fomentar la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat dels usos en l’habitatge, així com garantir espais comunitaris i exteriors de qualitat.

Pel que fa als llogaters dels habitatges d’HMB, els pisos s’adjudicaran d’acord amb els mecanismes habituals de les dues administracions públiques. Aquestes persones pagaran el preu de lloguer d’HPO vigent en cada moment, que actualment és, com a màxim, de 8,95 euros el metre quadrat. En cas de persones amb dificultats per pagar el lloguer per motius socioeconòmics, les administracions podran subvencionar les quotes.

 

REHABILITAR SURT A COMPTE

Dins de les polítiques d’habitatge de l’AMB, guanya pes l’eix de la rehabilitació d’edificis amb el criteri prioritari de guanyar eficiència energètica. El Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges, aprovat el desembre del 2020 i vigent fins al 2030, és l’instrument per portar-ho a terme. Les actuacions se centraran en el parc de 400.000 edificis residencials construïts anteriorment als anys vuitanta a la corona metropolitana. Pròximament, els propietaris rebran una carta on se’ls informarà de la problemàtica del seu immoble i quin seria el pressupost, la subvenció i la quota a pagar.

José Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), sosté que “tenint en compte que el 40% de les emissions d’efecte hivernacle provenen d’edificis i que el decret contempla subvencions molt importants, la rehabilitació per a guanyar eficiència energètica a les finques plurifamiliars surt a compte tant des del punt de vista ambiental com econòmic”.

Per desenvolupar el pla, s’han tingut en compte l’anàlisi de renda final disponible de l’àrea metropolitana, la tipologia i problemàtica d’edificis i els indicadors de pobresa energètica.

Tags

Deixa un comentari