Resultats de la cerca per:
Dolor y gloria
INTERPRETACIÓ: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz, Leonardo Sbaraglia, Julieta Serrano i Nora Navas DIRECCIÓ: Pedro Almodóvar DURADA: 108 min GÈNERE: Drama / Cinema dins del cinema Sempre he entès l’èxit d’Almodóvar com la reacció inevitable d’un sector cinèfil. Desenganyem-nos: un director que és amic íntim de la polèmica, que té un segell tan fàcilment […]
Maya
Mia Hansen-Løve té un estil gràcil, desenfadat. La directora sap explicar-se amb poques paraules, té el do d’encertar en els punts clau. El punt de partida de la seva última pel·lícula, per exemple, podria derivar fàcilment en una història més de rescabalament: un brutal trencament amb la normalitat d’una persona que provoca el seu enfonsament […]
Pájaros de verano
No crec que l’aspecte més remarcable de Pájaros de verano sigui la reconstrucció històrica. D’acord, els inicis del narcotràfic a Colòmbia poden esdevenir un punt de partida interessant, però la pel·lícula que ens ocupa està farcida d’encerts que van molt més enllà de la seva condició informativa. En primer lloc, el simple fet d’exposar durant […]
Tres idénticos desconocidos
La tendència plàstica de Tres idénticos desconocidos és palpable des del primer moment. Tant en les entrevistes com en les (abundants) imatges de recurs, l’estètica sempre està per sobre del contingut. Tot el que veiem i sentim sembla dissenyat per arribar a la sang per la via ràpida. L’acostament als personatges és gairebé inexistent. De […]
Green Book
Doncs sí, de tant en tant és agradable deixar que t’expliquin la història de sempre. Per moltes raons. La primera, perquè la modèstia pot ser una virtut quan es tracta d’explicar històries. Pensem en aquells autors que saben fer-ho senzill, que aconsegueixen fer-te sentir que passar una bona estona és així de fàcil. La segona, […]
La favorita
Yorgos Lanthimos va entendre des del primer moment que el cinema d’època podia ser un nou trampolí per al seu món de metàfores. I és que tota la seva obra té com a punt de partida una premissa metafòrica: el llenguatge inventat d’aquella‘ peculiar família’ a Canino, el treball de ‘substitució post mortem’ plantejat a […]
La gracia de Lucía
Després de fer-se un nom en el terreny televisiu per esdevenir, més endavant, un dels directors més importants del cinema contemporani, Joss Whedon ha decidit desafiar el propi prestigi assumint el repte d’adaptar una de les obres més reivindicades de l’autor britànic William Shakespeare. En incomptables ocasions s’ha fet esment de les múltiples influències shakespirianes […]
La búsqueda de la felicidad
Un dels punts forts de La búsqueda de la felicidad és la brutal connexió que Dominic Savage aconsegueix establir entre les emocions de la protagonista i l’espectador: la cara de la Tara sembla un sortidor incontenible de sensacions. La sinergia entre càmera i actriu sembla irrompible. Això permet al director dibuixar cada seqüència amb total […]
Ralph rompe Internet
Per estrany que sembli, el més destacable de l’últim treball de la companyia d’animació cinematogràfica Walt Disney Pictures és la seva serietat. Evidentment, està plena de gags i situacions pintoresques, però si una cosa hi predomina és la seva determinació a explicar la història. És a dir, estem davant d’un treball prou segur de si […]
Bohemian Rhapsody
Ho diré només començar: ni m’agrada Queen ni m’agrada Bryan Singer. Els primers em semblen embafadors i el segon em fa pensar en un encantador de serps disfuncionals. Per això només puc entendre Bohemian Rhapsody com un projecte d’èxit assegurat (la unanimitat aclaparadora amb què el mon lloa un grup de música tan comercial i […]