Publicat el 10/03/2010

A l’altra banda de l’N-II i abans d’arribar a la poca platja que els temporals han deixat, també hi ha vida, molta vida. Per defensar-la s’ha creat l’Associació del Veïnat de la Franja Costanera de Cabrera de Mar, entitat que vetlla pels interessos i pel futur d’aquesta part del nostre territori amb passat i present. Parlem amb el col·lectiu integrat pel seu president: Xavier Pla i Bordas, de 21 anys, estudiant de Comunicació; el secretari: Albert Botta i Matas, de 56 anys, docent de secundària en un institut públic, i el tresorer: Antoni Pasarisas i Citoler, de 62 anys, assessor tèxtil i comptable.

Per què neix l’Associació del Veïnat de la Franja Costanera de Cabrera de Mar?
Per accentuar la vida cívica entre el veïnat, el lligam amb la resta de Cabrera, i per fer sentir la veu de la franja costanera del poble.

Tradicionalment aquesta és una zona oblidada. Quants veïns hi viuen, aproximadament, i quants estan associats?
Oblidada per qui? Som a baix a mar de fa anys i panys, també som Cabrera! Hi vivim a la ratlla de 500 persones. En l’acte fundacional de l’Associació al restaurant Mare Nostrum, ultrapassàrem els dos centenars de DNI, bo i que la quota és per habitatge. La consciència del veïnat és tan gran que, per exemple, la comunitat del Bonamar hi ha entrat en ple, i també una part considerable del Costamar.

Però quines funcions té actualment l’entitat?
Fer present la veu del veïnat pel que fa a l’erosió de la platja i el desenvolupament urbanístic, tots dos temes amb un molt ampli marge de millora. L’Associació també referma la xarxa cívica prèvia de serveis i prestacions altruistes entre el veïnat, com ara assessorament informàtic, petites reparacions d’automòbil a domicili, confecció de roba a mida, conversa en alemany (amb pastissos casolans), i una sortida a l’entorn natural de l’Albera (al veïnat tenim anelladors i afeccionats a la fotografia). Aquests lligams se sostenen en la part privada del web del veïnat i en el lloc de reunió al Costamar.

Actualment perilla la franja costanera? Quins són els problemes amb els quals s’enfronten?
El que perilla és la franja costanera o els usos que interessos aliens hi volen donar? Es pot prescindir del veïnat? I el POUM de Cabrera volia fer fora de casa seva una part del veïnat. I se’ns ha menystingut amb festes que ignoren la legislació sobre el soroll, i que es tanquen d’ulls amb l’abús de l’alcohol (la botellada del 26 de juny, propícia a l’alcoholisme adolescent, a la brutícia d’ampolles per terra, a l’incivisme, etc.). També és problemàtica la continuïtat d’un Club Nàutic estrany al veïnat (els socis són de Cabrera?, s’hi fa res al “náutico”?…).

Què caldria fer per potenciar una zona que s’ha convertit en un espai molt transitat: platja, estació, etc.?
L’èxit natural i sociològic de la zona és el de sempre: gaudir de postes de sol sobre el mar o xerrar anant a peu, amb bicicleta, o corrent pel camí costaner. No cal cap potenciació etílica, ni festetes amb botellada, ni boum-boum. Sí, és un encert la replantació de vegetació, i també ho serà la il•luminació fins al Costamar. Res de malmetre l’ús cívic tradicional.

Pel que fa a la platja, mantenen contacte amb l’entitat que defensa el litoral cabrerenc? Què en pensen de la situació actual de desaparició de la sorra?
El Grup de Defensa de la Platja constitueix una de les dues comissions fortes de l’Associació i està present en la Junta ampliada. És coherent demanar la il•luminació de la platja i exigir la reposició anual de la sorra pel Port de Mataró, ara desviada mar endins. Cal recuperar la sorra que el mar ja aportava de forma natural. Què hi havia abans, la platja o el Port?

Les entitats de veïns serveixen per obtenir resultats amb les administracions? Els escolten?
Déu n’hi do els contactes que tenim amb les diferents administracions. Mirem de seguir fil per randa els projectes que ens afecten.

La platja s’ha convertit en el gran lloc d’oci de la societat, un pulmó ecològic del qual cal tenir-ne cura?
És clar que a la platja s’ha de respectar allò que sempre s’hi ha fet: banys, pesca amb canya, caminades, anar a córrer, etc. Uns usos sociològics i cívics que cap administració pot malmetre. Ras i curt, no canviem allò que funciona bé.

Caldrien més normes per preservar el litoral. Una ecotaxa, per exemple?
D’antuvi cal respectar les normes vigents: és de llei el boum-boum a l’aire lliure? És lícit apoderar-se tot un dia d’un espai públic? I afavorir la botellada? Cal respectar el veïnat de baix a mar? Un municipi ha de vetllar pel civisme?

Tenen la carretera al costat. La pacificació i trasllat de la via, encara que va per llarg, seran un pas cap endavant per al veïnat que viu en aquesta zona?
La pacificació ha funcionat. És un punt just entre la necessària via de comunicació local i subcomarcal, que serveix als pobles del voltant, i el benestar del veïnat. Ara com ara, hem d’acceptar la carretera com una contribució nostra al benestar col•lectiu.

 

Deixa un comentari