Publicat el 10/09/2019

El nom de xarel·lo prové de l’italià chiarello, que vol dir ‘claret’, i és probablement el raïm més emblemàtic de Catalunya. És la varietat blanca per excel·lència de la DO Penedès, tot i que es troba també en altres zones de Catalunya (Alella, Costers de Segre, Tarragona…). S’utilitza molt per fer cava (juntament amb la macabeu i la parellada).

Altres noms utilitzats per a aquesta varietat de raïm són: pansa blanca (a Alella), pansa valenciana, panser, pansal, pansalet, cartoixà (al Priorat), premsal blanc o moll (a Mallorca), palop, planta valenciana o planta bona.

El raïm és menut i compacte, de gra mitjà, esfèric i dolç. La planta, sensible a les gelades, dona lloc a vins de gran caràcter, rústics per a alguns, amb aromes herbàcies i estructura potent, de notable acidesa i cos i que envelleixen molt bé.

La seva verema és a mitjans de setembre, i si no madura bé o es força la producció, els vins poden resultar excessivament àcids. En canvi, quan està ben elaborat i amb el raïm madur, produeix vins d’acceptable riquesa alcohòlica, que es distingeixen per les seves aromes fresques i afruitades.

Els vins joves són suaus, amb un caràcter sedós però amb cos, bona acidesa, afruitats, aromàtics i amb una graduació alcohòlica excel·lent.

Els vins de xarel·lo amb vocació d’envellir resulten consistents, càlids, llargs, amb final mineral i expressió marcadament varietal, a través de la maceració de la pell, la fermentació en bótes o criances amb les mares, etc.

Els vins amb raïm xarel·lo, de criances curtes en botes, mariden amb formatges suaus, peixos i mariscs, arrossos i carns blanques.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari