Publicat el 20/07/2004

Quan fem memòria d’aquells temps no hem d’oblidar que qualsevol temps passat sempre el recordem millor del que realment era. Avui sortosament també la majoria de nosaltres ja ha superat l’etapa del sobreviure per passar a la del simplement viure. Observem que és més fàcil sobreviure que viure. En el primer cas les necessitats t’obliguen, no cal pensar, en canvi per viure sí cal fer-ho. Has de triar entre diverses opcions possibles. Et pots quedar vegetant veient la televisió o participar, per exemple, en una associació sènior intentant ajudar a què les coses del teu poble funcionin millor.
El viure però genera conformitat, cosa impensable en el sobreviure que suposa lluitar per la supervivència. La conformitat ens porta a pensar que estem molt millor que abans i a acceptar, per exemple, que no passa res si el nostre municipi és una ciutat adormida o que Catalunya cada vegada més deixi de ser una regió capdavantera europea. Que si no tenim serveis sociosanitaris públics per a la gent gran, no passa res, un dia o altre ja els tindrem. Arribarà un moment que ,fins i tot, ens tornarem masoquistes, ens ho passarem bé criticant que estem a la cua d’Europa en l’estat del benestar i tan tranquils. Però, quan tens la sort de viatjar, t’adones que hi ha pobles que han après a viure i a progressar, nosaltres encara no ho hem fet. Els sèniors podem ajudar a fer-ho?. Tenim temps lliure, experiència i ganes de sentir-nos emocionalment útils i necessaris. Doncs, per què no ho fem?…

Josep Aracil i Xarrié. (membre Consell Sènior de Premià de Mar) cspremia@teleline.es

Deixa un comentari