Publicat el 26/01/2011

Imagineu-vos el que pot suposar viure en un règim geriàtric hoteler, durant mesos i anys sense cap tipus d’activitat vital que doni sentit a la vida. Aquestes persones es converteixen en rutinàries i la seva màxima il·lusió és esperar les hores de menjar. Algunes d’elles que els caps de setmana podrien anar a dinar amb la seva família, renuncien a fer-ho per evitar el tràngol d’haver de recuperar les seves rutines a la tornada.
Podríem afirmar que per als familiars la residència és la solució, però per als usuaris el millor és viure en el propi domicili, comptant amb un servei d’ajuda a domicili. Un altre inconvenient d’aquestes residències és el seu alt cost, que les converteixen en econòmicament insostenibles. Una vegada feta aquesta exposició la pregunta que caldria fer seria: vostè voldria viure anys i anys en un hotel sense fer res o fent activitats rutinàries més pròpies de nens i d’infants?

Deixa un comentari