Un pes saludable, clau per al coronavirus | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 18/06/2020

És possible que hagis sentit a parlar de remeis o productes miraculosos per prevenir el coronavirus. La realitat és que no existeix cap aliment que s’hagi demostrat científicament (de moment) que fa front al coronavirus.

El que sí que està demostrat és que la majoria de les persones joves ingressades per la covid-19 tendeixen a tenir un índex més elevat de sobrepès i obesitat. Així es recull en un estudi publicat el passat 4 de maig a la revista mèdica The Lancet: «Obesity could shift severe COVID-19 disease to younger ages» («L’obesitat podria desviar la covid-19 greu a pacients de menys edat»).

En un primer moment es creia que la covid-19 era un problema particular de les persones grans. No obstant això, quan la pandèmia va colpejar l’Hospital Johns Hopkins (EUA) molts dels pacients més joves que ingressaven a l’UCI presentaven obesitat. En aquell moment, els mitjans assenyalaven l’obesitat com un factor de risc subestimat de la covid-19. Aquest risc és particularment rellevant a països on la prevalença de l’obesitat és alta: prop del 40 % als EUA, el 24 % a Espanya, el 20 % a Itàlia i el 6,2 % a la Xina.

L’estudi en qüestió ha examinat la correlació entre l’índex de massa corporal (IMC) i l’edat en pacients amb covid-19 ingressats a l’UCI als hospitals universitaris de John Hopkins, Universitat de Cincinnati, Universitat de Nova York, Universitat de Washington, Florida Health i Universitat de Pennsilvània. En el conjunt de dades de 265 pacients (58 % de pacients masculins), es troba una correlació inversa significativa entre l’edat i l’IMC, segons la qual les persones més joves ingressades a l’hospital tenien més probabilitats de ser obeses. No va haver-hi diferència per sexe (p=0·9). La mitjana de l’IMC va ser de 29,3 kg/m², amb només el 25 % de les persones amb un IMC de menys de 26 kg/m², i un 25% amb un IMC que excedia els 34,7 kg/m². Val a dir que un IMC igual o superior a 25 es considera sobrepès de grau I.

L’obesitat pot restringir la ventilació en impedir l’excursió del diafragma i deteriorar les respostes immunològiques a la infecció viral. A més és proinflamatòria i indueix a la diabetis i a l’estrès oxidatiu, que afecta negativament la funció cardiovascular. És a dir, les complicacions respiratòries s’accentuen i es respon pitjor al tractament, amb un pitjor diagnòstic.

No obstant això, cal tenir present que la prioritat és una correcta higiene i el distanciament social, seguint les indicacions donades pels organismes oficials.

 

Lorena Alarcón Gazulla
Màster en Nutrició i Alimentació
www.esoquecomemos.com

Deixa un comentari