Toni Bou, 16 vegades campió Mundial de Trial | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 01/10/2014

Potser no és tan famós com un futbolista o un cantant, però parlar de Toni Bou (Piera, 1986) és fer-ho d’una llegenda del motor i d’un dels millors esportistes del nostre país. Acaba de guanyar el seu vuitè títol mundial de trial consecutiu a l’aire lliure, una fita inèdita fins ara, i en suma un total de setze de seguits: vuit a l’aire lliure i vuit indoor. Bou representa la màxima expressió del trial català que, després del mític Jordi Tarrés, col·lecciona els millors pilots del món d’aquesta especialitat. Ens atén assaborint encara els seu darrer èxit esportiu.

Has aixecat setze títols mundials, i seguits. Què sents quan tothom diu que ets una llegenda del trial?
Se’m fa una mica estrany, la veritat. He aconseguit superar els meus ídols i és una sensació increïble, i més després de com ha anat aquest any, que ha sigut molt ajustat fins a l’última cursa.

De Mundial, n’hi ha algun que sigui més especial que els altres? El primer, l’últim…
Per a mi, aquest últim és molt especial, perquè l’Adam Raga m’ho ha posat molt difícil. Aconseguir-ho a l’última cursa, guanyant, ha estat molt especial. Però està clar que el primer va ser irrepetible, va fer realitat un somni.

Ets a punt de fer 28 anys. Fins quan creus que pot durar aquesta hegemonia?
Acabo de renovar el contracte amb l’equip Repsol-Honda per a quatre anys més, fins que en tingui 31. El repte és mantenir el meu estat físic actual, i ja veurem on arribo. No sé quant pot durar, però la motivació és anar cursa rere cursa, sense pensar en els títols.

Tens 8 mundials a l’aire lliure i 8 indoor. Quina diferència hi ha entre les dues modalitats? A l’aire lliure és més difícil a causa de les condicions climatològiques?
No ho crec. Els obstacles de la modalitat indoor són més agressius. A un nivell molt alt, només és apte per als cinc millors del món, mentre que a l’outdoor hi ha zones per les quals hi pot passar tothom.
Com s’entrena una persona per esdevenir campió del món? Quin és el treball del dia a dia?
Normalment entreno unes tres hores diàries en moto, en funció de com va la temporada i de si estic lesionat o no. També em centro a treballar la preparació física, i al final és com si acabés fent un horari de jornada completa. És una preparació com la d’un gimnasta, que requereix molt d’esforç.

Hi ha un munt de pilots catalans, com Adam Raga, Albert Cabestany o Jeroni Fajardo, que proven de fer-te les coses difícils. Per què creus que Catalunya té tan bon potencial en aquest esport?
Crec que és gràcies al Jordi Tarrés, que va crear una escola increïble, i a la televisió de l’època, ja que es va produir un boom importantíssim en el trial. Es va modernitzar molt en passar de la bici a la moto. Després van arribar el Marc Colomer, l’Amós Bilbao… i van empènyer molt fort. Van crear una escola molt bona, per on han passat grans pilots.

En els últims anys s’ha parlat sovint de la crisi, que també ha afectat a l’esport. Tot i ser campió del món, quins són els principals obstacles que un pilot es pot trobar en un esport més aviat minoritari?
Potser als millors pilots no ens ha afectat tant, però més avall sí que s’ha notat. Sobretot a nivell d’organització, de marques, de patrocinadors… Jo vaig tenir un contracte a partir dels 14 anys, i en l’actualitat, fins als 18 és quasi impossible optar a signar-ne cap.

És una contradicció que Catalunya tingui tan bons pilots i que, alhora, estigui prohibit entrenar a la muntanya?
Una mica. Els pilots de trial i d’altres especialitats «de camp» necessiten zones on entrenar-se, preparar-se i practicar de forma legal. En altres països s’ha avançat molt en aquest sentit. Aquí, si un pare va a la muntanya a practicar amb el seu fill jove, li poden caure fins a 6.000 euros de multa. Si això m’hagués arribat a passar a mi quan començava, el meu pare m’hauria confiscat la moto i m’hauria comprat una pilota.

Amb aquest domini que tens en el món del trial, t’agradaria fer el salt a una altra disciplina. Per exemple, provar de participar al ral·li Dakar?
Bé, no ho descarto. D’aquí a un temps, si es presenta una bona oportunitat i unes bones condicions, per què no. És una aventura divertida i m’encantaria completar el Dakar. És una competició que sempre segueixo, i segur que seria una gran experiència. Però, ara per ara, no ho canvio. M’agrada massa el que faig.

Fent un salt en el passat, com recordes les primeres competicions?
Les recordo amb emoció, perquè aleshores les disputava contra molts dels meus ídols. Era jove i gaudia molt del trial i la competició.

Quan vas decidir que et volies dedicar al trial?
La veritat és que sempre havia sigut la meva idea. Vaig començar a anar en moto als 4 anys i vaig competir fins als 12 en bicicleta. Vaig tenir una època de dubte, entre la bicicleta i la moto, perquè quan era petit em sentia més còmode amb la bici pel tema del pes. Després ja vaig créixer i em vaig decantar per la moto.

Què recomanaries a totes les persones joves que es volen dedicar al trial?
Els recomano que comencin a practicar amb la bicicleta, tot i que també ho poden provar directament amb la moto. Amb ganes i dedicació, no hi ha res escrit.

Quins són els propers reptes de futur?
Intentar guanyar més mundials. Anar cap al novè. Sóc una persona molt competitiva. Tinc quasi 28 anys, o sigui que sóc jove i l’objectiu és gaudir. Tinc 16 mundials, però en vull més. Continuo mirant endavant i busco motivacions que em facin seguir amb ganes de victòria.

Per acabar, quines aficions tens al marge del trial?
M’agrada molt el futbol i, sobretot, sóc del Barça. També m’agrada molt estar amb els amics i la parella. Anar al cinema és una de les meves distraccions predilectes.

Deixa un comentari