Publicat el 10/01/2007

Aquest plantejament que en el fons cerca una possible integració, no està donant els fruits esperats. La immigració a Catalunya de la postguerra té molt poc a veure amb l’actual. Tothom sap que els immigrants de religió musulmana ni s’integren ni volen fer-ho. En una societat individualitzada i amb espais mot més amplis de llibertat les persones només conviuen amb les que hi tenen afinitats culturals. Només cal veure en una comunitat de propietaris quines persones conviuen i quines simplement es toleren. També entre les parelles on cada vegada es produeixen més separacions per manca de tolerància i convivència.
La tolerància està esdevenint el principal valor, totalment imprescindible i necessari per avançar, si es dóna el cas, cap a situacions de convivència. La societat actual està recuperant plantejaments propis de l’edat mitjana, constituïda per barris de cristians, jueus i musulmans, on les relacions socials eren possibles gràcies a la tolerància. No cal donar-hi més voltes, en una societat multicultural la integració i la convivència imposada s’estan convertint en una utopia. S’ha d’apostar per la tolerància amb unes normes de conducta que exigeixin l’estricte acompliment de la llei per a tothom.

Ningú pot obligar als altres que convisquin si no volen fer-ho sinó que cadascun ho farà amb qui vulgui.

Deixa un comentari