The midnight gospel | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 21/05/2020

INTERPRETACIÓ:
Animació
DIRECCIÓ: Pendleton Ward, Duncan Trussell
TEMPORADES: 1
CAPÍTOLS: 8
DURADA: 22 min
GÈNERE: sèrie d’animació per a adults, fantasia, comèdia

 

En temps de confinament, què millor que una bona sèrie?

No, avui no parlarem de cine. Anar al cinema? Ara per ara, això s’ha convertit en la més remota de les opcions. Donem gràcies a les plataformes digitals per la seva existència.

El passat 20 d’abril, Netflix ens va fer un regal que respon al nom de The Midnight Gospel i que ens arriba gràcies al creador d’Hora de Aventuras, Pendleton Ward, i l’humorista Duncan Tussell
Va ser l’any 2013 quan Ward va sentir a parlar per primer cop de The Duncan Trussell Family Hour, un podcast en el qual Trussell entrevista els seus convidats sobre qüestions existencialistes de transcendència humana. Temps més tard, una idea feta proposta ens porta a una genialitat híbrida de dos gèneres que lideren l’entreteniment dins dels seus respectius camps: una fusió entre la sèrie d’animació i el podcast.

Agafant com a guió les entrevistes del programa de Trussell, tots dos les van convertir en els diàlegs del podcàster espacial Clancy, que es dedica a viatjar per diferents mons apocalíptics dins d’un simulador espacial amb l’objectiu d’entrevistar algun dels seus habitants.

La sèrie tracta temes profunds i filosòfics molt interessants i poc usuals. M’hauria agradat veure’m la cara el dia que vaig mirar el primer capítol. De fet, m’agradaria veure-li la cara a tothom quan el mira per primer cop sense gaire idea de què s’hi trobaran.

Sabeu aquell moment que et prens un cafè i mantens una conversa amb algú mentre inconscientment vas doblegant el sobret de sucre? Potser per això una altra de les coses que fa especial aquesta sèrie, sobretot pel que fa a la seva estructura, és el fet que tant la imatge com l’àudio funcionarien d’igual manera per separat. És a dir, la imatge podria considerar-se perfectament com a sobret de sucre. És més, potser funcionarien fins i tot millor si el que volem és entrar al 100 % al fil de cadascuna de les narracions, tot i que sí que és cert que els elements que formen la imatge metaforitzen de manera tan eloqüent com esbojarrada cadascun dels complexos conceptes de què es parla.

Aquesta dissociació audiovisual transforma el seu argument en una experiència per a l’espectador, i al mateix temps fa que la idea de fer una marató de The Midnight Gospel sigui una bogeria. Els capítols et conviden a reflexionar de manera pausada, i fins i tot a un segon, un tercer i un quart visionat en què el més probable és que ens fixem en coses que abans no vèiem, i si tot va bé, les nostres reflexions seguiran diferents camins cada vegada.

És una sèrie d’animació psicodèlica per a adults a causa dels temes que tracta, la violència passiva de les seves imatges i aquesta inusual narrativa, tot i que el públic a qui es dirigeix no pot definir-se en franges d’edat, sinó en maneres de reflexionar i en maneres de viure, maneres de rebre informació i maneres de transmetre-la.

Fins ara The Midnight Gospel compta amb un total de 8 capítols que culminen amb un final apoteòsic en el qual Trussell manté una conversa amb la seva mare, morta el 2013. De principi a fi, aquesta sèrie ens ensenya no només a donar-li voltes a tot, sinó sobretot a saber escoltar, tot estimulant-nos els sentits. Una aposta transgressora que no deixa ningú indiferent.

 

Ariadna Lock
ariadnalock@gmail.com

Deixa un comentari