Publicat el 20/06/2019

Treure les taules i les cadires al carrer perquè la gent pugui gaudir del bon temps és un costum que té els seus orígens a París.

Madrid va ser el primer lloc de l’Estat espanyol que va adoptar aquesta pràctica, que va posar-se en marxa al Passatge de Matheu, prop de la Puerta del Sol, imitant l’estil dels bulevards parisencs. Per això, els cafès d’aquesta petita zona eren els favorits dels francesos que visitaven la capital espanyola al segle XIX.

Al principi, els vianants es reien d’aquest costum; deien que el bar havia de ser molt petit, ja que no hi cabien les taules a dins. Tanmateix, la tradició de treure les taules al carrer es va anar estenent fins a convertir-se en tot un clàssic del temps estival.

Actualment, les empreses del sector de l’hostaleria inverteixen molt per millorar les condicions climàtiques i estètiques de les seves terrasses, que tant poden estar ubicades dalt d’un terrat com sota un porxo, al centre d’una rambla o ocupant parcialment una vorera.

Les terrasses de bars emplaçades en l’última planta d’un edifici són veritables miradors urbans que, molt sovint, mostren el panorama evitant interposar barreres visuals.

De vegades la zona exterior es troba en patis, on es pot crear una decoració vegetal per fer-la més atractiva i aportar privacitat.

Algunes terrasses aprofiten jardins públics o parcs o fins i tot se situen en zones panoràmiques més allunyades de la ciutat i que permeten evadir-se del bullici urbà.

Pel que fa a les terrasses de bars situades al carrer, les empreses de mobiliari cada vegada fabriquen més elements preparats per a exteriors que contribueixen a fer l’espai més acollidor i confortable; racons on la tradicional cadira de plàstic ha quedat desbancada per models més actuals.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari