Tenen drets, els animals?

Hi ha qui considera que els animals són coses, és a dir, que no tenen ni ànima ni sentiments, i que per tant no tenen cap dret. També hi ha hagut persones o cultures que afirmaven que les dones, els negres o els nadius americans no tenien ànima, eren inferiors intel·lectualment i no podien decidir per ells mateixos. Aquesta actitud de sempre ha justificat els majors desastres de la història i no ha portat cap progrés, només insolidaritat i patiments.

Es pot ésser compassiu amb els animals per raons ètiques, estètiques, racionals o filosòfiques o per l’experiència personal, que és el que més compta. Un gat, un ocell, un gos o qualsevol animal pot establir un lligam afectiu amb el seu amo o mestressa que no oblidarem en la vida.

En les gran ciutats, que neixen girant l’esquena a la natura i als sentiments naturals, moltes persones alleugereixen les seves mancances afectives i l’aïllament amb companyia animal. Cuidar un animal o una planta ens fa sentir útils i importants, i una relació estreta i afectuosa amb un altre ésser viu ens millora la vida a tots.

Hi ha persones que defensen els animals, però, que exterioritzen la seva agressivitat amb un gos perillós o bé contraposen el seu amor per les bèsties amb el seu odi a la humanitat. Al meu parer, aquestes actituds no contenen en el fons cap mena de tendresa i no deixen de ser discriminatòries.

Els animals han de tenir drets perquè això ens fa més humans, humils i generosos. El primer dret és el de la vida de totes i cadascuna de les espècies del planeta. El segon, i mentre no hi hagi un acord per no matar animals domèstics, és evitar el maltractament i rebaixar el patiment. Una societat més sensible i humana anirà ampliant els drets dels éssers vius i el món serà millor. Per acabar, quatre consells del jainisme, una manera d’entendre el món que té els seus orígens en el paleolític: ser amic de tots els animals; alegrar-nos que hi hagi persones més avançades o sàvies en el camí de la vida; compadir-se de tots els que pateixen o han caigut en desgràcia; tolerar els que obren malament. I hi ha qui pensa que els nostres ancestres de fa milers d’anys eren primitius i salvatges.

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com
/catalunyasalvatge/