Publicat el 27/02/2008

– Jo, tot i no conèixer això del “niu buit”, quan em vaig quedar sola vaig començar a participar en activitats fora de casa.
– I, com et va, t’ho passes bé, Paquita?
– La veritat és que molt bé, Maria. Et trobes amb moltes dones. Sembla com si els  homes quan es fan grans servissin per ben poc.
– Però escolta Paquita, em sembla que els
càrrecs de direcció encara els ocupen més els homes.
– Ara que dius això, recordo que el president d’una associació on hi participo em va dir que les dones volen però no saben i els homes saben però no volen.
– Jo crec que en les properes generacions serà molt diferent. Vols que et digui el que penso, Maria? Crec que si les dones grans ens ho proposem estem perfectament capacitades per tallar el bacallà.
– Vols dir que no corres massa, Paquita?
Potser que frenis una mica. Pensa que per tallar el bacallà cal ser una persona activa i compromesa i això ho vulguis o no, suposa un esforç que cadascú ha de valorar si val la pena assumir.
– Segurament tens raó, Maria. Però penso que quan et fas gran si deixes de ser activa et tornes vella i jo la veritat no tinc gens de ganes de tornar-me’n.

Deixa un comentari