Situacions que disparen l’hormona de l’estrès i que cal evitar

La multitasca, és a dir, fer diverses coses alhora, és una de les actituds que ens pot fer augmentar el cortisol, la coneguda hormona de l’estrès.

Hem iniciat el curs escolar de forma presencial (després de molts mesos amb els centres tancats per la pandèmia), estem tornant a una rutina i encara hi ha molta incertesa sobre com es gestionarà tot plegat, què passarà i un llarg etcètera. En aquesta situació, l’estrès té molts punts per disparar-se, i el cortisol n’és el principal responsable. Aquesta hormona fa el paper de neurotransmissor al nostre cervell, i el nostre cos la produeix en situacions de tensió per tal d’ajudar-nos a afrontar-les. Però lluny d’ajudar-nos a activar-nos de forma saludable, el cortisol ens paralitza i ens desestabilitza físicament i mentalment.

L’alliberament del cortisol està controlat per l’hipotàlem en resposta a situacions que ens estressen i ens alerten de «perill», tant real com imaginari.

L’estrès crònic pot ser molt perjudicial per al nostre cos: el cas és que no podem estar sempre en situació d’estrès, perquè acabem esgotant-nos i posant-nos malalts.

Us faig un recull d’actituds i situacions que ens eleven el cortisol i que per tant cal evitar en la mesura del possible:
1. Quan ho volem controlar tot: El desig de controlar-ho tot ens genera una gran angoixa, cal treballar la flexibilitat mental i ser conscients de la nostra petitesa, de la nostra mortalitat, aprendre a gaudir de l’aquí i l’ara. La constant recerca del control ens porta a no gaudir de les coses bones que ens estan passant i a oblidar el moment present obsessionant-nos pel futur.

2. El perfeccionisme ens genera una eterna insatisfacció, i ens fa patir perquè res no està a l’altura de les nostres expectatives. Les persones que en pateixen solen ser poc flexibles, rígides a l’hora de canviar d’un pensament a l’altre. Poden tenir uns trets obsessius de base i solen estar habituades a determinades rutines i maneres de fer les coses. Qualsevol incompliment d’aquestes maneres pot generar una reacció desproporcionada.

3. L’obsessió per aprofitar el temps, o cronopatia:. Pensem que hem de ser productius a la feina, aprofitar cada minut, ser ràpids i capaços de fer moltes coses alhora. La conseqüència més directa són les elevadíssimes taxes d’estrès laboral o «burnout» (la síndrome del treballador cremat).
Són persones que no poden renunciar a cap pla i que necessiten planificar tot el seu temps amb molta anticipació per tal de no deixar cap espai buit al calendari. I quan arriba el cap de setmana solen fer una davallada física i anímica que els porta a desitjar que torni a ser dilluns. No saben viure en el descans; aquest descans els genera culpabilitat, ansietat, buit o tristesa. Qui no ha passat per la tristesa de diumenge a la tarda?

4. L’era digital i la multitasca: L’univers digital ens està afectant profundament en la manera com ens relacionem amb els altres i com processem la informació. Per exemple, quan rebem un «like» a una publicació podem experimentar una descàrrega de dopamina, que és l’hormona del plaer i de la felicitat.
La xarxa ens ha portat a la multitasca: obrir diverses pestanyes alhora, parlar per telèfon i pensar què farem després. Segons els estudis neurocognitius, el cervell no pot fer dues accions alhora si involucren la mateixa zona de l’òrgan. Fer diverses tasques alhora comporta un bloqueig de la memòria de treball. La multitasca produeix l’increment del cortisol i pot produir l’efecte semblant a estar una nit sense dormir.

Cal aprendre a descansar i saber aturar-se per gaudir dels petits instants i plaers que no es poden percebre amb la velocitat que podem portar a vegades, com per exemple mirar amb calma una posta de sol, gaudir d’una bona lectura, escoltar una cançó que ens evoqui emocions, gaudir del paisatge quan anem per la carretera , del so de la mar… I ho hem de posar en marxa sense experimentar sentiments de culpa o de «pèrdua de temps».
El millor maridatge emocional seria abraçar la SOLITUD, practicar el DESCANS, escoltar EL SILENCI i fer les tasques d’UNA EN UNA, enfocant al màxim la nostra atenció.

Anna Sibel
Psicòloga clínica i del benestar emocional
amb2@copc.cat
@amb2bcn