Publicat el 27/09/2019

La síndrome de fatiga crònica, també coneguda amb el nom d’encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga persistent i invalidant davant petits esforços i que no millora amb el repòs.

Afecta gent jove, d’entre vint i quaranta anys i sobretot dones. Les persones afectades poden presentar altres símptomes no específics, com dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria o insomni.

Hi ha casos en què té repercussions importants sobre les capacitats físiques i cognitives i limita la vida quotidiana dels afectats, mentre que en d’altres es pot portar una vida relativament normal.

Malgrat que no es coneix encara la causa de la síndrome de fatiga crònica, s’està investigant activament. Es pensa que aquesta malaltia pot estar provocada per una combinació de factors físics i psicològics, entre els quals hi ha les infeccions virals o bacterianes, vivències negatives o traumàtiques recents, estrès mental, depressió o deficiències nutricionals.

Actualment la malaltia s’inclou en el grup de Síndromes de Sensibilització Central, concepte que engloba diferents processos com la fibromiàlgia, l’intestí irritable o la sensibilitat química múltiple, entre d’altres, caracteritzats per una activació i resposta desmesurada del sistema nerviós davant fàrmacs, estrès, infeccions, productes químics… i que es mantenen en el temps malgrat la desaparició de l’estímul que els ha desencadenat.

Tots aquests processos comparteixen nombrosos símptomes, com la fatiga que no es recupera amb el repòs, el dolor generalitzat, les alteracions cognitives (com la dificultat de concentració, la lentitud mental i la pèrdua de memòria), el son no reparador o alteracions gastrointestinals, sempre sense una causa detectable que aparentment les justifiqui. Sovint en coincideixen diversos en la mateixa persona.

Un bon diagnòstic i una bona informació són la base inicial del tractament, que pot anar acompanyat de: fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per a l’ansietat), exercici físic adaptat, suport psicològic (si s’escau), tècniques de relaxació i l’evitació de l’estrès tant físic com emocional. Aquestes mesures poden ajudar a la major part dels afectats, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.

 

Redacció La Clau
Font: http://canalsalut.gencat.cat

Deixa un comentari