Sant Jeroni de la Murtra en època del gòtic
Els orígens i la construcció de Sant Jeroni de la Murtra estigueren molt relacionats amb els mercaders. El monestir fou fundat el 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau a l’antiga casa de la Murtra. El senyal de Nicolau és al brollador del centre del claustre. Diverses altres famílies de mercaders contribuïren amb els seus donatius a la seva edificació o hi estigueren vinculats, com ara els Viastrosa, que subvencionaren una clau del claustre, o els Setantí, que tenen la seva sepultura al passadís que comunica amb la capella de Sant Sebastià. Aquesta vinculació explica les proporcions humanes de l’edifici i la presència de marques de mercaders en els escuts de les mènsules del claustre.
Com que sant Jeroni, ermità del segle IV, no va deixar cap regla escrita, els monjos jerònims seguiren la de sant Agustí. L’orde jerònim és a mig camí de l’eremitisme i del cenobitisme. Aquest tret es fa palès també a la seva concepció dels espais. A la planta baixa hi ha els comunitaris, articulats al voltant del claustre: la porteria, el locutori, l’església, el refetor, la sala capitular (desapareguda), la cuina i la farmàcia. A la primera planta hi havia les cel⋅les o ermites juxtaposades i intercomunicades, on els monjos passaven llargues hores dedicats a la contemplació i l’estudi. En aquesta planta hi havia també la biblioteca, l’arxiu, la llibreria del cor, el dormidor i la infermeria. En una segona planta, construïda posteriorment, en tàpia, al voltant del claustre, hi havia també cel⋅les.
Responent a la vocació d’acollida dels monjos, la Murtra tingué dues hostatgeries. La resta eren dependències agrícoles: cellers, cups, quadres, galliners, una era, magatzem de blat per almoïnes i una notable extensió de terra conreada, bosc i vinya (Cuyàs, 1975).
Els monjos deambulaven pel claustre i es reunien diàriament al temple per pregar i al refetor per fer els àpats. Els pares professos es reunien també al capítol on el pare prior els feia les propostes que eren aprovades o rebutjades en sentit unànim. En algunes ocasions, els frares es retiraven a fer una vida més estrictament eremítica, com fra Mateu Blanch (segle XVI), que es retirà a Sant Sebastià de la Guàrdia (Aymar, 2000), o fra Miquel Granollers, natural d’Hostalric, que fou monjo de la Murtra al principi del segle XVII i que es retirava a l’ermita de Sant Onofre, veïna del monestir.
Després d’un començament difícil, el monestir va gaudir del seu esplendor al final del segle XV i la primera meitat del XVI. Alguns dels priors més notables dels segles del gòtic foren fra Romeu Borrell, que ho fou trenta-dos anys (1424-56); fra Pere Benejam, que fou conseller dels Reis Catòlics, de Carles I, del ducs de Cardona i dels comtes de Prades, i fra Agustí Galceran de Gualbes, que fou prior entre el 1498 i el 1529, vuit vegades.
El monestir va gaudir també de la protecció dels Trastàmares. Joan II féu construir el refetor; els Reis Catòlics subvencionaren la galeria de ponent del claustre on es veuen esculpits els seus rostres i les seves armes (llevat de Granada, que no havia estat conquerida) i hi reberen Cristòfor Colom al retorn del primer viatge a les Índies (Aymar, 1993). Carles I subvencionà les cel⋅les de l’ala de migdia que miren a mar, el cor i, a través del seu virrei a Catalunya, part de l’edifici anomenat Obra Nova. Tots ells feren estades al monestir.
Entre els mestres d’obres coneguts dels segles XV-XVI que intervingueren en la construcció, hi ha Jaume Alfons i Pere Bassets que edificaren el claustre; Tomàs Bersa, constructor de l’ampliació de l’església; el mestre Mates, autor del campanar, i Jeroni Matxí que va bastir la torre prioral. Les marques de picapedrer del claustre no han estat estudiades.
El monestir va gaudir d’una important biblioteca, que fou el marc d’una disputa el 1528 entre l’erasmista Miquel Mai i el prior Agustí Galceran de Gualbes. Fou també un focus d’incipient humanisme: el prior Guillem Fuster (1495-98), bibliòfil, es cartejava amb els juristes Francesc de Casa-sàgia i Joan Vilar i els erudits Teseu Valentí i Jeroni Pau, hel⋅lenista, familiar i bibliotecari d’Alexandre VI (Aymar, 1999). El notari Antoni Viñas, actiu a Nàpols i introductor a Catalunya de la lletra cortesana, va fer una deixa testamentària per construir les quatre cantonades del claustre.
Més informació a: https://lamurtra.cat/
Font: Jaume Aymar i Ragolta (Historiador de l’art)