Publicat el 04/10/2019

La seva aparença és similar a una pastanaga llarga i prima. La seva carn és blanca i cremosa, la pell és gruixuda i el sabor és molt semblant al de les carxofes, específicament la varietat Jerusalem.

Sol menjar-se bullit, en puré, fregit com les patates, inclòs en sopes i també resulta excel·lent per acompanyar guisats. En ser un tubercle de cos ferm, necessitarà cocció; de fet, requereix entre 20 i 30 minuts per estar en el seu punt just.

  • Les fulles també són comestibles, i de fet la seva part inferior, de color clar, textura tendra i sabor deliciós, és molt semblant al porro.
  • L’arrel d’aquest tubercle està disponible tot l’any; la temporada del salsifí és de juny a novembre.
  • És un tubercle relacionat amb la família de la dent de lleó, i es conrea tant per la seva arrel com per les seves fulles, les quals són molt nutritives.
  • El salsifí conté tant de potassi com el plàtan i és una de les millors fonts dietètiques d’inulina (fibra prebiòtica que afavoreix la bona salut del tracte digestiu, en lloc del midó), a més de tenir un alt contingut en calci, ferro i vitamina C.
  • Per emmagatzemar el salsifí cal embolicar-lo en plàstic i refrigerar-lo; d’aquesta forma es mantindrà fresc fins a dues setmanes.

Tipus:
Varietat blanca. La varietat blanca és considerada com el «salsifí autèntic». Aquesta varietat és originària de la Mediterrània oriental. Es va conrear per primera vegada a Itàlia i França, on es coneix comunament com a «barba de cabra» pel seu aspecte pelut. El salsifí blanc va ser portat a Amèrica del Nord al segle XVIII; allà va aconseguir popularitat en algunes parts del país. En alguns llocs, al salsifí blanc, pel seu sabor, també se’l coneix com a «ostra vegetal».

Varietat negra. El salsifí negre va ser conreat més tard que la varietat blanca, i és natiu d’una regió més àmplia d’Europa i Àsia. El primer lloc on es va conrear va ser Espanya, on se’l coneix com a salsifí espanyol. Aquesta varietat és la preferida en termes culinaris, ja que és més carnosa, més fàcil de pelar, menys fibrosa i té un característic sabor «com de nou».

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari