Publicat el 17/11/2016

El seu nom deriva del persa safra, que significa groc, or, llum, il·luminació. Té un color brillant i un perfum profund quan es consumeix fresc. Es reprodueix per bulbs que triguen dos anys a florir; després de la floració, cada bulb ha format quatre parts més que es poden replantar. Aquesta planta floreix només una vegada l’any.
Entre totes les espècies, el safrà és sens dubte la més cara de totes, per com de laboriosa és la seva recollida i pel fet que per aconseguir un kg de safrà sec es necessiten més de mig milió d’estigmes. La seva collita, que va de setembre a novembre i requereix molta feina perquè no existeix cap sistema mecànic de recollida, s’ha de fer totalment a mà.
El safrà és un condiment indispensable en moltes salses, cremes, aus al forn, arrossos, sopes, gelats i també en alguns licors.
Perquè no perdi aroma en els plats calents, s’ha d’afegir en els darrers minuts de cocció.
Si el safrà és de qualitat, amb tres o quatre filaments per persona i plat serà suficient.
Si en origen està ben assecat, no caldrà torrar-lo.
S’ha de guardar tancat hermèticament i en un lloc a recer de la llum, especialment si és llum fluorescent.
Sempre s’ha de comprar safrà en bri, ja que el que es ven en pols pot estar adulterat.
En l’actualitat, el safrà forma part de la cultura culinària del nostre país i està present en les cuines d’evolució i fusió. És utilitzat pels grans mestres del sabor com a condiment i com a aromatitzant de moltes receptes, des de les cuines regionals en sopes de peix, arrossos i pasta fins a pastissos salats o amanides amb formatge, peixos i marisc.

Redacció La Clau

Deixa un comentari