Rafael Vallbona

La majoria de les més de 50 televisions associades a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XLTV), entre les quals n’hi ha tres del Maresme, emetran a partir d’aquest setembre el programa Carreteres secundàries, del periodista premianenc Rafael Vallbona. Carreteres secundàries és una sèrie produïda per La Quimera que consta de 12 programes en què fent una ruta amb bicicleta de carretera, muntanya o urbana, es proposa a l’espectador descobrir diversos indrets del país i la gent. “No és tan important el final de la ruta, sinó el que passa pel camí i quina gent trobem”, assegura Vallbona. Conversem amb el periodista, escriptor i ciclista sobre el món de la bici i ens respon a algunes de les inquietuds per a qui desitgi iniciar-se en aquest esport pensat per a tot tipus de públic, que permet conèixer a fons el nostre país a través del seu paisatge i les persones.
Qui no té idea del món de la bici per on pot començar?
Amb la varietat i tipus de bicicletes que hi ha avui en dia el primer que ha de fer algú que vulgui començar a anar amb bici és pensar en quina mena de territori viu (urbà, boscà, costerut, pla…) i veure quina utilització farà de la bicicleta (lleure, en família, en colla, desplaçaments laborals…).
Posteriorment, cal que vagi a una botiga especialitzada on l’assessoraran definitivament respecte a quina mena de bici li convé. No sóc partidari de refiar-se absolutament de comentaris peregrins que hom pugui trobar volant per Internet. Qui millor us pot assessorar és un professional.
I un cop hagueu escollit bici, penseu que, per començar, no cal invertir-hi gaires diners. I si després no us agrada? Avui en dia per 350 euros es pot trobar una bona màquina de BTT o urbana per començar, i per 600 ja podeu tenir una bicicleta de carretera mínimament digna.
És important també fer una certa inversió en roba (mallot, culot, guants…), sabates i, sobretot, un casc. Aquí sí que no heu de regatejar esforços: com diu una publicitat americana, si el teu cap val 10 dòlars compra un casc de 10 dòlars. Vosaltres mateixos. No és gens aconsellable sortir amb bici amb una vulgar samarreta de cotó i els primers pantalons curts que tingueu per casa. Sereu ferms candidats a constipar-vos en enganxar-se la suor a la pell i a escaldar-vos l’entrecuix.
Encara hi ha una cosa a dir abans no comenceu a pedalar. El ciclisme és un esport dur i agònic que requereix una forma física raonablement bona. Adapteu les rutes a les vostres possibilitats, deixeu de fumar immediatament si encara ho feu i controleu la dieta si voleu anar millorant les vostres performances.
A mida que aneu sortint us sentireu millor damunt la bici. Les vostres cames s’enfortiran i el pedalar no serà tan fatigós. Aviat deixareu de “patir” pedalant i començareu a gaudir d’aquest esport i del contacte intens amb l’entorn natural. Llavors quedareu enganxats per sempre a la pràctica del ciclisme.
Ja que cada situació requereix una bici diferent, com assessorar-se per resoldre aquesta qüestió prioritària?
Si voleu sortir amb una colla d’amics, ells seran els millors assessors, perquè, al cap i a la fi, adquirireu una bici que us permeti seguir-los. A banda d’això, no hi ha dubte que el millor assessorament és el que us pot fer un professional de la venda de bicicletes. Defugiu les ofertes dels diaris, bancs i caixes i dels grans magatzems no especialitzats en material esportiu.
Estan preparades les ciutats (i Catalunya en general) per als ciclistes?
El país en general està molt poc preparat per a la convivència amb un ús intensiu de la bici. La pràctica massiva del ciclisme ha agafat les administracions a contrapèl, per bé que estan intentant adaptar vials i espai públic en general a les necessitats dels ciclistes.
Però el principal problema és cultural, com sempre. És la gent, començant pels automobilistes, tothora amos i senyors de la via pública, que no estan preparats per conviure amb els ciclistes. A França, Bèlgica, Holanda o Alemanya això no passa; és clar que tampoc no hi ha poderosos mitjans de comunicació (com aquí fa La Vanguardia) que fan literalment campanya contra l’ús de la bici. Aquest fet ha obert un autèntic enfrontament entre partidaris i detractors de la bici. Un enfrontament tan absurd com perillós.
És millor anar amb bici sol o en grup?
Sempre és més fàcil (es fa menys esforç) divertit i segur anar en grup, però no es pot obligar a ningú. Personalment, la llibertat de moviment que em dóna la bicicleta em fa gaudir-ne molt anant-hi tot sol. Algunes bones idees se m’han acudit tot pedalant.
Quina literatura pràctica és recomanable?
Si voleu fer rutes hi ha col·leccions de llibres dedicades específicament a això. L’editorial Cossetània té la col·lecció “Àzimut”, on hi ha més de cent títols de llibres dedicats a rutes amb bicicleta de muntanya per tot el país.
A Internet també hi ha moltíssima informació que clubs i colles pengen en blocs. I si us torneu un autèntic fanàtic de la bici, hi ha una bona colla de llibres amb un to històric, podríem dir, dedicats al Tour, al Giro i als més grans noms del ciclisme de tots els temps. És clar que els millors volums estan escrits en francès o anglès.
Calen molts diners per tenir la bici al dia?
Si es fa un manteniment cor-recte (netejar, engreixar…) i es tracta el material amb cura, no a trompades com fan molts usuaris de bicis de muntanya, la bici només haurà de visitar el taller un cop a l’any per fer-hi una revisió i canviar-hi les parts que es desgasten més, especialment els pneumàtics. És clar que, com en tot, també depèn dels quilòmetres que hi feu…