Publicat el 12/08/2019

Primer de tot, hem d’entendre què és la microbiota intestinal, mal anomenada també «flora intestinal».

S’està relacionant cada vegada més la microbiota amb la disminució del risc de patir malalties per una millora immunitària. La microbiota intestinal és la població de microorganismes no patògens que habita en el nostre intestí i amb la qual mantenim una relació simbiòtica (ambdues parts obtenen benefici d’aquesta relació). Factors ambientals com la dieta, a més de l’estrès i determinades malalties o medicaments, modifiquen la composició bacteriana de la microbiota.

PROBIÒTICS
Es tracta de microorganismes vius que ajuden l’intestí de l’hoste a fer correctament les seves funcions i eviten la colonització de gèrmens patògens (virus), generant així efectes positius per a l’equilibri microbià intestinal.

La fermentació d’aliments, a banda d’allargar-ne la vida útil, augmenta significativament el seu valor nutritiu, fet que millora la seva capacitat enzimàtica i probiòtica. És possible —sempre amb la supervisió d’un professional de la nutrició— comprar probiòtics en format càpsula. Els probiòtics més utilitzats són els lactobacils i els bifidobacteris.

Aliments probiòtics: iogurt, quefir, kimchi, tempeh, formatge, xucrut, miso, te kombutxa, olives o xocolata negra.

PREBIÒTICS
Es tracta d’hidrats de carboni resistents no digeribles que promouen el creixement i l’activitat dels bacteris intestinals endògens. Concretament, es tracta de la fibra que trobem en els vegetals i els aliments integrals.

La seva funció és la d’estimular el sistema immunitari, afavorint el desenvolupament dels bacteris beneficiosos de la microbiota intestinal i impedint el creixement dels patògens. Dit d’una forma més senzilla, alimentem els ja esmentats probiòtics ingerint prebiòtics.

Aliments prebiòtics: carxofa, all, ceba, porro, plàtan, espàrrec, patata i arròs cuits i refredats posteriorment.

 

Lorena Alarcón Gazulla
www.esoquecomemos.com
Instagram: @esoquecomemos

Deixa un comentari