Què faig si trobo un Os? | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 08/11/2019

Si trobem un os estem de sort. És un animal molt rar de veure i, per instint de conservació, si ens detecta se n’anirà. Quan anem a la muntanya o al bosc, no som a casa nostra. Pot ser que la mare ossa estigui amb els seus cadells o que ens acostem al seu lloc d’alimentació o descans. A menys que superem la distància de seguretat i per tant l’amenacem, un os mai no ens vindrà a buscar. A més, el seus hàbits nocturns fan que sigui molt difícil de veure.

Ocasionalment pot estar fugint d’una cacera de senglars o del soroll de les motos, o que estigui intentant recuperar algun osset trapella; sovint el pot haver alterat un gos sense lligar.

Diaris alarmistes
L’encontre amb l’os és tan rar que sol sortir als diaris, però si el topem hem de mantenir la calma: res d’espantar-se, fa segles que no passa res. Hem de parlar amb veu normal i fer notar la nostra presència, mai cridar, ni tirar pedres o posar-se a córrer. Ens retirarem poc a poc sense girar-nos. Mai no ens creuarem al seu camí ni li barrarem el pas. Segur que marxarà, no seguirem mai els seus passos. L’os pot posar-se dempeus per olorar millor, no té bona vista.

El 2008, un os acorralat per una cacera de senglars va esgarrapar un home i va fugir. Encara que es van disparar trets, l’actitud de l’os va ser buscar per on escapar-se. Per evitar accidents, molts especialistes defensen la creació de zones de refugi on no es pugui caçar.

Ossos i llops no són com els pinten als contes, la majoria pensats per espantar criatures i evitar que fossin víctimes d’altra mena de depredadors. La mala fama els ve de quan se’ls atribuïen tots els crims que passaven al bosc. Fins als anys 50 o 60, la majoria de la població encara era rural! Durant segles el bosc ha estat el refugi de criminals, bandolers i tota mena de marginats; un lloc ideal per fer malifetes i amagar-se. En la nostra cultura més antiga els drames passen més sovint al bosc que a la ciutat.

Els secrets de l’os
Els que no estimen l’os tenen també bones raons per defensar-lo. Amb el fred els ossos cauen en letargia: passen a gastar un 25 per cent d’energia, el ritme del seu cor baixa i la temperatura també. Tot plegat es controla d’una manera que avui desconeixem.
Curiosament, si una persona no es mou es descalcifica greument, cosa que no els passa als nostres amics, que perden molt poca massa muscular. Si no veu, no orina i no defeca, com és que no s’intoxica? Científics de tot el món que busquen pistes per combatre la diabetis i el colesterol estudien la microbiologia de l’estómac de l’os, que varia radicalment quan es posa a hibernar. L’os acumula molt de greix en un temps rècord, a finals de la tardor, sense patir malalties que ens afecten a nosaltres. La clau per curar molts patiments està en l’os.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com
/catalunyasalvatge/
Foto: Ramon Sala

 

Deixa un comentari