Què ens diuen i què més ens haurien de dir | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 16/07/2020

La situació absurda i preocupant que ens toca viure és precària i, segons el meu parer, mancada d’informacions essencials. Al carrer, sembla que la situació s’hagi normalitzat, que el perill hagi desaparegut; tant, que cada dia hi ha més gent sense mascaretes i, el que és pitjor, sense guardar les distàncies de seguretat aconsellades. No crec que això sigui degut a la inconsciència o a la manca de solidaritat, sinó a l’absència d’informació que faci prendre consciència del que signifiquen una sedació total i una intubació, per exemple, situacions que ha patit molta gent que s’ha infectat i que molta altra no ha pogut superar. Això sense tenir en compte la soledat que malalts i famílies han hagut de patir.

La crua realitat és que aquesta malaltia encara és entre nosaltres i som nosaltres mateixos els agents d’infecció. Això vol dir que, tot i les molèsties que comporta, en la mesura que siguem capaços hem d’evitar infectar-nos i infectar, fent servir mesures tan essencials com les mascaretes, la bona higiene de mans i la distància social per evitar futurs contagis.

L’ús de mascaretes no és agradable i encara menys amb la calor, però és evident que és necessari. La higiene de mans hauria de ser consubstancial amb una societat evolucionada com la nostra. I la distància social, malgrat ens aïlli i vagi contra natura, també té sentit.
Dit això, tinc algunes consideracions que crec que són importants i que em dol que les autoritats sanitàries no tinguin en compte:

  • La respiració és la nostra font d’oxigen primordial per a la vida. Tothom sap què passa quan deixem de respirar.
  • La nostra manera estressada de viure comporta, per si mateixa, respiracions cada vegada menys profundes i irregulars, cosa que augmenta la nostra vulnerabilitat perquè afecta negativament el nostre sistema immunològic.
  • La mascareta és una barrera afegida a la nostra capacitat respiratòria.

Si l’ús de mascaretes és ara per ara indispensable, que ho és, caldria una campanya de sensibilització a gran escala per conscienciar tothom de la necessitat imperiosa de fer periòdicament sèries de respiracions profundes a l’aire lliure.

Si fem servir la mascareta puntualment, només quan sortim al carrer, caldria que, en treure’ns-la, tinguéssim la precaució d’estar 5 minuts a l’aire lliure fent respiracions profundes i completes. Ara bé, aquells que han de treballar 8 hores amb mascareta, caldria que cada una o dues hores poguessin fer una pausa de 5 minuts per sortir a l’aire lliure i fer, també, 8 o 10 respiracions profundes.

Només així, a part de prevenir contagis–està bé lluitar contra la malaltia, però encara està més bé promoure la salut–, passarem d’una medicina en clau bèl·lica a una medicina preventiva, cosa altament desitjable.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
reginaferrando.simplesite.com
blocs.mesvilaweb.cat/regina-ferrando
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari