Prevenir l’addicció tecnològica en els nens

Article de salut. Addicció tecnològica: prevenir l’addicció tecnològica en els nens

Ja no ens sorprèn veure cada dia més articles que parlen de l’addicció a internet, l’addicció tecnològica, les noves addiccions. Des de fa anys, en alguns hospitals ja hi ha serveis d’addicció a les noves tecnologies, i encara que és en l’adolescència quan més es desenvolupen aquestes addiccions, cada vegada ens trobem amb més casos de nens que tenen com a molt 12 anys.

Una altra cosa de la qual tots som conscients és que avui dia els nens creixen en un entorn tecnològic i els pares poden acabar utilitzant com a mainaderes els ordinadors, les tauletes tàctils i els telèfons intel·ligents. Cal evitar deixar els nens sols moltes hores amb els diferents aparells tecnològics.

Els pares han d’estar atents als diferents símptomes que es poden presentar. Davant d’una possible addicció tecnològica, es poden fer diverses preguntes: el seu fill agafa una enrabiada quan li apaguen els aparells? Els dies que no està en contacte amb la tecnologia apareixen estats d’agressivitat i ansietat? No dorm o no descansa bé? Responent a aquestes preguntes podrem detectar alguns símptomes que els nostres fills poden estar enganxats.

Encara que cada nen és únic, als centres de tractament d’addiccions per a adults s’han començat a adaptar diferents tractaments enfocats als infants. Per exemple, el que seria la primera fase de «desintoxicació» passaria per estimular els nens amb activitats fora de la pantalla: activitats socials amb interrelació cara a cara, esports, teatre… Com que la tecnologia ha arribat per quedar-se, cal compensar-la amb activitats variades, fer que els nens canviïn els hàbits, que sàpiguen i valorin que més enllà de la pantalla hi ha un ventall de possibilitats d’activitats a realitzar molt més saludables.

La responsabilitat compartida entre les famílies i l’escola és un factor clau, ja que cal anar tots a l’una. Els nens han de saber que existeixen les noves tecnologies i les han de conèixer, però amb un temps d’ús dosificat; no els les hem d’amagar ni prohibir-ne la utilització, ja que sentirien l’atracció del que és prohibit i com a resultat les farien servir d’amagat.

L’Associació Americana de Psiquiatres recomana no exposar els nens a més de dues hores diàries davant de la pantalla. Com hem dit abans, però, cada nen és únic, i haurem de veure si saben fer un ús positiu i creatiu de les tecnologies, la qual cosa pot fer variar el temps d’exposició.

Albert Vallès Martrat
Perit judicial en addicions i drogodependències i director de la Clínica Can Calau,