Publicat el 17/12/2008

-Saps què penso, avi Pep?, que en l’envelliment de la població, quant a equipaments per atendre la dependència, el més calent és a l’aigüera.
-Aquesta situació, Oriol, em fa recordar l’etapa de la transició, en el seu deficient sistema escolar, que comptava amb moltes acadèmies instal·lades en pisos que sortosament van acabar desapareixent.
-Vols dir, avi Pep, que moltes residències actuals que semblen més una pensió de la postguerra hauran de tancar?
-Estic convençut que serà així -contesta l’avi Pep-, les noves generacions de gent gran estan acostumades a utilitzar hotels de tres estrelles i no acceptaran estar en una residència/pensió.
-Però tot això, avi Pep, suposa entrar en una situació econòmica que molta gent gran no havia pensat. En aquests moments és bastant normal que el preu d’una plaça de residència geriàtrica sigui superior als 2.000 euros i, és clar, que aquests preus, qui els pot pagar?
-La resposta és fàcil Oriol, el 90 % de la gent gran és propietària del seva habitatge, que haurà de fer servir per atendre aquesta despesa, per això podríem dir que nosaltres hem arribat tard a l’estat del benestar, perquè… on són les públiques?

Deixa un comentari