Publicat el 03/06/2009

Aquesta situació afecta amb més gran mesura als càrrecs directius que creien que sense ells l’empresa no tiraria endavant i s’adonen que realment s’han convertit en trastos que no serveixen per res. També s’adonen que el seu lloc de treball segurament es canviarà per dos joves, a qui exprimiran com a llimones, fins que deixin de ser útils amb les condicions habituals que defineixen la precarietat laboral.
Com ja s’ha dit, els càrrecs directius acostumats a manar i a assumir responsabilitats són els qui més els hi costa trobar el seu paper en el si de la societat i també en l’ambient casolà. En general és possible reconduir aquesta situació, si bé per aconseguir-ho cal apostar per un canvi de mentalitat que evidentment requereix un important esforç. La primera reflexió que cal fer passa per no voler ser el més ric del cementiri, considerant la importància de viure el present i no un futur que es pot veure condicionat pel sinó fos. La segona consisteix en aprofundir el sentit de l’humor sense el qual en la societat actual és molt difícil sobreviure. Finalment per renunciar a treballar a canvi de diners, substituint-lo per la liberactuació, consistent en realitzar lliurament activitats sense afany de lucre en una clara aposta per canviar l’ètica del treball remunerat per l’ètica del joc creatiu…

Deixa un comentari