Publicat el 21/06/2006

Consideren que les persones es tornen velles quan entren en la dependència menystinguda per negativa i decadent. Pensen que si tenen la mala sort d’arribar-hi, els seus fills, millor si és una filla, tindran cura d’elles o ells. També pensen que en aquesta situació les persones ja estan més fora que dins, la qual cosa els hi dóna més motius per no tenir-ho en compte. Aquesta por per la dependència impedeix adonar-se que quelcom està canviant. Que segurament els seus fills difícilment podran preocupar-se d’ells, donat que ja tenen prou feina per fer-ho d’ells mateixos. Que segurament hauran d’utilitzar serveis sociosanitaris, residències geriàtriques, centres de dia o serveis d’atenció domiciliària.
La ignorància de la gent gran sobre aquests temes és gairebé total. En ser una situació no volguda, millor no parlar-ne, no saber-ne res. Passa, però, que en aquests moments les administracions, tant la de Catalunya com la de Madrid, estan elaborant una sèrie de lleis completament contràries als interessos econòmics i socials de la gent gran. És totalment inacceptable que en aquestes discussions, els principals afectats, la gent gran, no hi tinguin cap representant. Això succeeix per la manca d’una gran organització sènior, la necessitat de creació de la qual cada dia es fa més palesa.

Cal que la gent gran comenci a sortir de l’armari per fer sentir la seva veu.

Deixa un comentari