Publicat el 15/09/2004

Aquesta consideració és molt semblant a la de manifestar que per ser més, cal abans que res saber més. Quan la classe política parla de participació ciutadana sense donar la informació necessària per fer-la possible, no és progressista.  Tampoc no ho és quan aquesta suposada participació ciutadana és la façana d’una política sense cap tipus de contingut social ni cap conseqüència possible de transformació social.
Quan parlem de redistribució de la riquesa, una societat en la qual cada vegada més augmenten les diferències entre els més pobres i els més rics, no és ni pot ser una societat progressista. Tampoc no ho és una classe política que només es preocupa, en temps d’eleccions, de solucionar els gravíssims problemes que afecten, cada vegada més,  un nombre important de gent gran.

Aquesta política d’aparador, cada vegada més estesa, amb la complicitat d’alguns mitjans de comunicació, és la que està creant l’actual “passotisme” polític d‘una societat civil, anestesiada amb plantejaments individualistes que no tenen en compte que la veritable autorealització individual sempre es fa amb la participació dels demés.

Deixa un comentari