Publicat el 27/10/2004

“no hem d’oblidar que un oceà està format per infinites gotes d’aigua…”
La nostra visió del món va canviant, en el decurs de la nostra vida, depenent del nostre estat de consciència. La consciència és la lent amb la qual mirem el món i, a mesura que s’expandeix, ens va permetent que la nostra percepció sigui cada vegada més àmplia i, alhora, més subtil.
Si el nostre estat de consciència és reduït, percebrem un món fragmentat, perillós i amenaçador. Veurem la diferència de sexes com un enfrontament gairebé irreconciliable, desconfiarem dels nouvinguts, d’una cultura que sigui molt diferent de la nostra, i ens sentirem amenaçats enfront de qualsevol canvi.
A mesura que la nostra consciència s’expandeix, allò que percebíem com a greus problemes es va relativitzant i ens anem adonant que la solució als grans esculls de la humanitat passa pel respecte més absolut envers nosaltres mateixos i envers els altres, que hem d’aprendre a veure la diferència de sexes com una font d’enriquiment i no una amenaça i, finalment, començar a educar els infants des de la visió d’un món unit i respectuós, on cada ésser humà, home o dona, homosexual o heterosexual, musulmà o cristià, ric o pobre,  té dret a ser respectat i a tenir l’oportunitat de desenvolupar-se com a persona. En definitiva, que les diferències de raça, sexe, cultura o religió no són tal, sinó que són fragments de l’infinit trencaclosques de la humanitat, on totes les peces són fonamentals i imprescindibles.
Mentre homes i dones restem enfrontats a causa d’una educació deficient, mentre siguem incapaços d’acceptar i respectar éssers amb ideologies o religions diferents a la nostra, mentre veiem com una amenaça la pobresa que arriba a casa nostra, en un intent desesperat de supervivència, perquè posa en perill la nostra abundància vergonyosa, en el món regnarà la desigualtat, la injustícia, la prepotència i el despotisme.
En la mesura que cada un de nosaltres sigui capaç de ser respectuós amb ell mateix i amb els altres, i sigui capaç de canviar la seva percepció i la de l’entorn, una nova consciència s’anirà estenent com una taca d’oli, fins arribar el dia que els llocs de poder siguin ocupats per persones amb una consciència més desenvolupada.
La nostra aportació ens pot semblar minsa i insignificant, però no hem d’oblidar que un oceà està format per infinites gotes d’aigua, totes elles importants i imprescindibles a l’hora de formar el tot.
Així, de mica en mica aconseguirem no tan sols que homes i dones ens dediquem a  fondre les nostres grans potencialitats per aconseguir un món millor, no tan sols que races i ideologies diferents ens comprenguem i ens respectem, sinó quelcom molt més important: que milions d’ésser humans deixin de morir-se de gana, que els conflictes bèl·lics s’extingeixin o que milions d’africans deixin de morir-se diàriament, víctimes de la SIDA, sense que ni tan sols ens n’assabentem a través dels mitjans de comunicació.

Deixa un comentari