Per què el carnet de conduir es renova cada menys temps? | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 22/12/2020

Ho explica la Direcció General de Trànsit (DGT) al seu web, on revela que els conductors que pateixen una malaltia associada a un elevat risc d’accident i que han millorat amb el tractament se sorprenen quan el Centre de Reconeixement de Conductors (CRC) els redueix el període de vigència del seu permís de conduir. Atesa la seva estranyesa, la DGT aclareix que la revisió periòdica és una mesura preventiva per garantir que la malaltia segueix controlada i que el risc d’accident s’ha reduït.

En altres casos, indica, es fixa algun tipus de limitació a la circulació o es prescriuen adaptacions al vehicle per permetre que persones amb certes afeccions puguin conduir de manera segura. Això fa que persones que pateixen enlluernament per alteracions de la visió puguin conduir durant el dia; que es redueixi el radi de quilòmetres o la velocitat a persones amb malalties debilitants, neurològiques, o gent gran; o bé que es facin adaptacions al vehicle d’aquells conductors que han patit una amputació o pèrdua de força en alguna de les seves extremitats.

Segons la DGT, conduir és una tasca complexa que requereix que el conductor mantingui les capacitats perceptives, cognitives i motores que li permetin conduir amb seguretat. Aquestes aptituds psicofísiques poden quedar alterades per trastorns o malalties, amb el consegüent augment del risc de col·lisió i lesions. La participació de nombrosos factors en l’origen d’una col·lisió complica l’estudi de la malaltia com a factor de risc, però se sap que el tipus de trastorn i el grau de control i de compliment del tractament influeixen en el risc d’accident.

El metge i el psicòleg del CRC tenen la responsabilitat de determinar si el risc d’un conductor que pateix una malaltia és «assumible» i si es pot reduir amb mesures preventives, però ha de comptar amb la col·laboració del conductor, que també és responsable.

La DGT assegura que hi ha poques malalties que un cop controlades impedeixin conduir; si ho impedeixen és que el risc no es pot assumir. La majoria de conductors que pateixen una malaltia tenen la possibilitat d’adaptar a les seves necessitats les condicions en què condueixen perquè la seva mobilitat sigui segura. Només casos greus amb pèrdues de visió molt importants o amb alteracions neurològiques cognitives i d’altres que suposen un risc fan que una persona no pugui conduir.

 

Redacció La Clau
Font: http://revista.dgt.es

Deixa un comentari