Publicat el 14/12/2016

Pepa Aymamí i Aymemí és una activista cultural i gastronòmica que ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a la preservació de la cuina catalana tradicional. Va participar activament en l’organització (secretaria tècnica i comunicació) del I i II Congrés Català de Cuina (1981-1994). El 1997 va crear la Fundació Institut Català de la Cuina i la Gastronomia (FICCG), desenvolupant projectes per a institucions i en l’àmbit privat.

 

Quins objectius té l’Institut Català de la Cuina?
Preservar el patrimoni culinari català, ajudar els restauradors que aposten per la cuina catalana tradicional evolucionada i posada al dia, i incentivar el coneixement d’aquesta cuina entre la ciutadania. No podem perdre les nostres arrels.

Qui l’integra?
Un equip científic format per grans professionals on trobem historiadors, antropòlegs, investigadors, periodistes i gestors de diversos àmbits, així com una àmplia representació del sector de la cuina i la restauració i també de les institucions.

Quines activitats realitza? 
Prioritzem dues línies d’activitats, la d’investigació i la pedagògica. La d’investigació ens ha portat a la publicació del Corpus del Patrimoni Culinari Català, l’inventari més complet que mai s’ha fet de la gastronomia tradicional catalana, amb més de mil receptes. Pel que fa a la pedagògica, treballem en la implementació de diversos programes escolars relacionats amb la cuina tradicional. També treballem incentivant aquest tipus de cuina entre les col·lectivitats, sobretot escoles i llars de la tercera edat.

La cuina catalana, Patrimoni de la Humanitat? 
Sí, sens cap mena de dubte. La nostra cuina té una personalitat pròpia diferenciada i documentada des del segle XIV, i per això mereix, com altres cuines importants del món, que sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO.

Els cuiners catalans són referents internacionals. La cuina catalana més innovadora és molt coneguda; però, i la tradicional?
La cuina tradicional també és molt coneguda. La majoria de turistes que visiten el nostre país i tenen inquietuds gastronòmiques demanen i s’interessen pels plats de tota la vida. També hem de tenir en compte que la cuina catalana més innovadora està basada en la cuina tradicional, com han reconegut públicament en moltes ocasions alguns dels nostres cuines més internacionals, com els germans Roca i Carme Ruscalleda. Sense cuina tradicional no hi ha cuina moderna: la cuina de creació i la tradicional són complementàries i es pot experimentar i crear sense perdre la identitat.

La vida en els temps actuals dificulta que mengem bé? 
No, menjar bé no costa gens, només cal una mica de voluntat. Tenim productes de proximitat de gran qualitat a l’abast de tothom. Si hi ha voluntat es pot trobar el temps necessari per cuinar-los, la nostra salut ens ho agrairà. El que no hem de fer és caure en el parany constant que com tenim poc temps per cuinar és preferible optar pels precuinats industrials.

La preocupació pel menjar està prou desenvolupada en la societat catalana? I en les escoles? 
I tant, només cal veure la quantitat de programes de cuina que es fan a la televisió i la quantitat de mitjans especialitzats i no especialitzats que parlen cada dia sobre productes, cuina i gastronomia. Crec que menjar bé i de forma equilibrada sempre ha estat una prioritat de la societat catalana. És més, diria que la cuina és una d’aquelles coses essencials i representatives de la nostra cultura que val la pena transmetre a les futures generacions. Per això hem fet el Corpus, i per això treballem també a les escoles  i amb les AMPA per educar els més petits en bons hàbits alimentaris.

El consumidor demana qualitat i que se li doni molta informació. Creu que des de la indústria alimentària s’està a l’alçada, en aquest sentit? 
Crec que encara ha de millorar molt. Ha d’escoltar més les reivindicacions dels consumidors i ha de facilitar que estiguin més ben informats. Les noves tecnologies, a més, juguen a favor dels consumidors. Cada cop hi ha més aplicacions que permeten conèixer a fons els productes i la seva traçabilitat. Per tant només cal voluntat per facilitar les coses per part de la indústria. El Departament d’Agricultura de la Generalitat i les diputacions ja estan treballant en aquesta línia positiva d’acostar la informació al consumidor.

Avui en dia hi ha una consciència que va creixent perquè els animals que es mengen gaudeixin de les millors condicions, des de les gallines en llibertat fins la vedella dels Pirineus.
Sí, és una reivindicació justa, estic en contra del maltractament animal i crec que molts ramaders també. Cada cop estan més conscienciats i per això molts han obert les seves explotacions al públic perquè es pugui seguir tot el procés amb total transparència.

Quines recomanacions faria per aconseguir una millor alimentació en la vida diària? 
Consumir productes de proximitat, ser exigent i que les administracions competents posin més mitjans (apps, etc.) per accedir a la traçabilitat dels productes sense impediments.

Deixa un comentari