Pateixen els animals? | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 18/03/2020

Les persones racionals no podem negar els nostres orígens a dalt d’un arbre. Tots els animals tenim un mecanisme d’alarma que és el dolor. El foc crema i no ens hi acostem. Els animals igual, no hi ha animals masoquistes o suïcides.

Hi ha cultures que veneren el dolor propi i gaudeixen amb l’aliè. No hi ha constància de que el món hagi millorat amb aquesta mentalitat.

El dolor influeix en l’estat d’ànim. No hi ha cap persona ni animal que en rebre un cop de bastó o una banderilla faci cara de content. Per tant quan ens maltracten o ens ferim, persones i animals patim. La pauta comuna a tot bitxo vivent que pateix és estrès, ansietat i depressió. Per curar-nos necessitarem el repertori més fort de cal apotecari: morfina, metadona, opiacis. El patiment és negoci però això ja és un altre tema.

El patiment no el provoquen només les ferides pròpies, imaginem que un cadelló de qualsevol espècie es queda orfe. Què fa? Plora amb desconsol i potser aquesta experiència l’impedirà madurar degudament. No som tant diferents.

L’enyorament, l’amor, l’atracció fa que establim lligams necessaris per a la supervivència si més no entre els mamífers. Les emocions i els sentiments són un requisit indispensable per a sobreviure. La majoria dels animals es respecten entre ells.

Aplaudir quan un animal pateix o un toro agonitza és una aberració contra natura.

És més, les persones des que vam baixar dels arbres ens hem fet amics i aliats de molts animals que ara depenen de nosaltres. Sovint les nostres mascotes ens estimem i les estimem per que vibren, senten com nosaltres.

En tot cas qui negui l’evidència que tots els animals s’emocionen i senten que demostri el contrari. Fins llavors que callin que ens estalviarem debats inútils i pèrdues de temps.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com/catalunyasalvatge/
Fotos: Ramon Sala

Deixa un comentari