Origen de l’escudella de nadal | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 13/12/2018

El brou de carn i verdura amb pasta que coneixem com a escudella és un plat típic de Catalunya que té una llarga història. De fet, l’escudella i carn d’olla és el plat de sopa documentat més antic d’Europa, i l’escriptor franciscà català Francesc Eiximenis, que va viure al segle XV, explica que era un plat que menjaven tots els catalans a diari. També el baró de Maldà, tres segles més endavant, parla de l’escudella al seu dietari Calaix de sastre, del qual es desprèn que la gent adinerada la consumia, tot i que no era tan senzilla com la que menjaven camperols i gent humil.

L’origen de l’escudella cal buscar-lo en les famílies pageses que bullien les restes de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost. El seu nom es refereix al bol amb què, a l’Edat Mitjana, se servien les sopes i plats amb salsa, que es menjaven amb pa. Posteriorment, aquesta designació va a passar a anomenar el contingut, i és amb aquest nom, escudella, com coneixem aquest plat històric i tradicional.

Actualment poden trobar-se infinitat de variants de l’escudella, que es consumeixen sobretot a l’hivern arreu de Catalunya. Al Nadal és costum menjar com a primer plat de l’àpat l’escudella, que porta una pilota feta amb carn picada, ou, all, julivert, salt i pebre. També és tradició servir la sopa amb galets, de vegades farcits de petites pilotes de carn. Tanmateix, aquest costum no és tan antic com podríem pensar. Segons explica el cuiner i autor de llibres de cuina Josep Lladonosa, l’escudella i carn d’olla és una tradició més recent i de ciutat. Al món rural la carn d’olla es menjava a diari i no feia festa, per això l’àpat nadalenc era un rostit tradicional d’au, normalment pollastre, farcit amb prunes i pinyons.

L’escriptor i consultor gastronòmic Jaume Fàbrega també assegura que l’escudella i carn d’olla és un plat de Nadal sobretot a Barcelona, però des de temps relativament recents, i explica que ens ha arribat tal com la coneixem ara a través dels llibres culinaris de la Renaixença i de l’època modernista, com La cuynera catalana o Avisos o sien regles senzilles a un principiant cuiner o cuinera, aquest darrer de Felip Cirera, cuiner del bisbe de Vic al segle XIX.

Així doncs, és a ciutat on hem de buscar el costum de menjar per Nadal una escudella que tradicionalment havia de portar els anomenats «quatre evangelistes» o «quatre ordes mendicants»: carn de porc, xai, vedella i gallina. Aquests ingredients es complementaven amb tota mena de verdures i llegums i la sopa se servia segons el costum de cada indret. Al començament, en comptes de galets, es feia amb macarrons tallats i formatge, i més endavant es va incorporar aquest tipus de pasta en forma de cargol tan típica ara en aquestes dates.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari