Publicat el 05/12/2019

Núria Gispert (1957) és periodista. Va començar a treballar en premsa escrita, va seguir a la ràdio i a finals dels anys vuitanta va entrar a la televisió (TVE) per presentar programes com La tarde o Buscados con cargo. Des d’aleshores ha desenvolupat la seva carrera professional en aquest mitjà i ha exercit diferents tasques en cadenes com Canal Sur i TV3. La Núria no és cuinera, però les seves àvies sí que ho eren.
I ella en va heretar l’amor per la bona cuina i moltes de les receptes que ha aplegat. L’afició, i l’obligació de conciliar professió amb família, l’han dut a estudiar i a planificar la millor manera de menjar bé, sa i variat. I d’aquí ha sorgit el llibre Cuina en menys de 3 hores per a tota la setmana (Cossetània Edicions). En parlem.

Quines són les claus per menjar bé, sa i variat?
Penso que una de les claus és menjar de tot amb moderació. M’espanten una mica les modes que aposten només per una tendència i es neguen a considerar determinats aliments. Si miro enrere i em veig a mi mateixa de petita, a la taula que tinc davant hi ha de tot: carn, peix, fruita, verdura, pasta, làctics… I, sincerament, m’agrada aquesta varietat.

Com es planifiquen els menús per a tota la setmana en menys de 3 hores?
Amb una mirada oberta cap a tot el que tenim a la cuina: cremadors, forn, microones, olles ràpides, etc. Enlloc està escrit que no es puguin utilitzar diversos estris a la vegada! Això i les llistes (de les quals soc fervent admiradora i seguidora practicant) faciliten molt la planificació dels menús de la setmana. El llibre, el que pretén és posar-ho més fàcil encara amb l’ordre a seguir.

Reivindica la tradició de les àvies, però com s’adapta als condicionants del nostre temps?
La reivindico totalment i en soc fan! I pel que fa a la seva adaptació, és fàcil amb ordre i seny. Més encara: els nous electrodomèstics ens permeten que el temps (que elles potser tenien més que nosaltres) no sigui un inconvenient.

Quins aspectes pràctics d’organització cal aplicar a la cuina?
A mi em funciona molt bé fer llista de la compra i dels plans socials que tinc en previsió. En funció d’això penso els menús i planifico. Val a dir que tampoc m’angoixo si una setmana no ho puc fer tot de cop. Potser dedico dues hores un dia i mitja un altre! Per a mi, l’important és saber què voldré cuinar i després aprofitar el temps quan soc a casa.

Com ha seleccionat les receptes que surten al llibre?
Intentant que hi hagués de tot i per a tots els gustos. També he vigilat les coccions i diferents conservacions que, sens dubte, són fonamentals. Si no tenim on guardar el que cuinem o no sabem quant de temps podem tenir-ho o com emmagatzemar-ho… no sortirà bé.

Tothom pot cuinar aquestes receptes?
Sens dubte! Són senzilles, pràctiques i molt fàcils de fer.

On és més recomanable comprar els ingredients?
M’agraden molt els mercats de barri o, millor encara, de poble. Sense renegar de les grans superfícies, on es troba de tot, penso que els productes de proximitat, comprats directament als proveïdors, són els més recomanables.

La cuina s’hauria d’ensenyar encara més a les escoles?
Rotundament sí. En majúscules, subratllat i en negreta. La cuina és part de la nostra cultura, de les nostres arrels. I s’ha d’ensenyar a tothom, ja que a més és un excel·lent vehicle de comunicació i integració.

En el seu cas, la comunicació gràcies a la cuina ha estat si més no curiosa, oi?
Doncs sí, perquè gràcies a aquesta faceta he estat anant periòdicament a la Xina, concretament a Shenzhen, a ensenyar cuina mediterrània. l és una experiència enriquidora, la veritat.

Quins són els seus cuiners i cuineres de referència?
A banda de l’àvia Sofia i l’àvia Francisqueta, que va estar al restaurant familiar de Tossa de Mar gairebé fins a l’últim dia, els meus referents són tots els homes i dones que cada dia, a través de la cuina, intenten donar salut i felicitat als qui els envolten.

 

Entrevista: Albert Calls
Fotos: cedides

Deixa un comentari