Publicat el 04/11/2009

Quan a la majoria de països de la UE s’han deixat de construir residències geriàtriques del model hoteler, fins a l’extrem que a Dinamarca, una llei de l’any 1987, prohibeix la seva construcció, nosaltres estem creant una nova bombolla, construint residències geriàtriques que segurament les properes generacions de gent gran del baby boom faran enderrocar.
En la clàssica pel·lícula Temps moderns, en Charlot fa una perfecta paròdia del treballador d’una línia de muntatge industrial. La paròdia d’una residència geriàtrica seria la d’una empresa de serveis que disposa de petites habitacions, normalment per a dues persones, on cada quatre d’elles comparteixen un bany, i on són aparcades per ser alimentades i netejades. Aquestes persones funcionen amb un rellotge intern que les desperta a les hores de menjar, amb la característica que quan, aquest rellotge deixa de funcionar, en no menjar, es produeix la mort. Per guanyar diners aquestes empreses segueixen una normativa estricta de mínims, fixada per l’Administració, que legitima un model assistencial que suposa un clar atemptat contra la dignitat humana. Com que aquest problema no és de domini públic, per a l’Administració no existeix com a tal, però, fins quan?

Deixa un comentari