Nomofòbia, la por a estar sense mòbil

El temor excessiu i irracional a estar sense telèfon intel·ligent es diu nomofòbia, terme que prové de l’anglès «no mobile phobia». Les persones que el pateixen experimenten símptomes ansiosos i obsessius en quedar-se sense mòbil, ja sigui perquè se’ls ha gastat la bateria, se l’han deixat a casa, estan fora de cobertura o, simplement, se’ls ha espatllat.

La nomofòbia no està considerada com una patologia o un trastorn del comportament, tot i que es creu que al darrere hi podria haver algun problema psicològic. El cert és que és conseqüència d’una addicció, i el més curiós és que aquesta dependència porta a un aïllament social, ja que la relació amb l’exterior es fa a través de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria. Els símptomes que pot provocar són: ansietat, pensaments obsessius, taquicàrdies, mal de panxa i mal de cap.

A un nomofòbic se’l reconeix de seguida perquè mira el seu mòbil de manera constant per veure si ha rebut algun missatge, no vol anar a cap lloc on no hi hagi cobertura, dedica hores de son a les xarxes socials, no apaga el mòbil en cap moment i sempre està pendent de localitzar un endoll que li permeti recarregar la bateria.

• Per evitar que la relació d’una persona amb el mòbil es converteixi en addictiva es poden prendre les mesures següents:
• Desprendre’s del telèfon mòbil durant certs espais de temps, deixant per respondre més endavant les trucades i missatges.
• Prioritzar el món físic al virtual. Anteposar les activitats o trobades amb amics i centrar-se en elles, sense compaginar-les amb l’ús del mòbil.
• Crear «espais sense mòbil». Per exemple: els àpats, els moments d’oci, les hores de son…

Si ja és massa tard i s’experimenten els símptomes de la nomofòbia, serà millor, com en totes les addiccions, posar-se en mans d’un professional mèdic especialitzat en dependències i addiccions per poder superar-la.

Redacció La Clau